12 d’agost 2009

Postres de músic, segons Un salt al món


Ahir em vaig emportar la gran alegria de trobar el comentari que Deric ha fet de Postres de músic al seu blog Un salt al món i que he afegit al post on recullo tots els comentaris sobre aquets llibre. Moltíssimes gràcies. Al seu post hi deixaré un comentari amb una petita anècdota sobre la portada.
La veritat és que al llibre li convenia una alegria així, precisament una setmana després de rebre una cara de l'editorial on, en resum, em diuen que en tenen molts al magatzem, que fa una parell d'anys que les vendes han baixat de 50 exemplars, i que si me'ls vull emportar (que els fan nosa, vaja).
Aquest llibre fou molt important per a mi, no sols pel premi Marian Vayreda, sinó perquè vaig prendre consciència que considerar-me escriptor podia ser possible. De fet, mesos després de la seva edició, vaig posar per primer cop, en un imprès oficial, que el meu ofici és escriptor.
Val a dir que, amb l'empenta del premi i l'edició a càrrec d'una editorial important, pensava que el llibre podria haver tingut una millor difusió, i accepto l'existència d'un gran nombre d'exemplars als magatzems de l'editorial com a certa derrota. No em queixo, les sensacions que m'han transmès la majoria de lectors/es han estat molt bones, i l'experiència em va fer adonar que per a la promoció de llibres següents valia més confiar en mi mateix (aquest és un dels objectius principals d'aquest blog, mai me n'he amagat).
El decímetre quadrat de taulell de les llibreries és una glòria efímera, i les noves novetats truquen a la porta als pocs dies. Les grans editorials, legítimament, aposten per promocionar els quatre llibres dels quals creuen treure'n rendibilitat segura, i els acumulen en piles ostentoses a l'entrada de les llibreries.
Quants milers d'exemplars de llibres com el meu dormen a magatzems d'editorials i distribuïdores sense poder-se vendre? Que els llibres estiguin en un magatzem és la causa o la conseqüència que no es venguin?

16 comentaris:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Ai! Jesús
Al menys a tu t'han dit alguna cosa. Crec que els meus ja el deuen haver llençat,sort que no m'han llençat la il·lusió amb la que els vaig escriure.
Potser hauríem de crear una biblioteca amb tots els llibres orfes?
Fa temps vaig fer el bloc Tocats per l'art d'escriure per poder compartir estanteria amb amics.

La Intransigent ha dit...

En època de crisi les editorials no estan disposades a pagar metres quadrats de magatzem. No t'ho prenguis malament, totes han començat per reduir despeses d'emagatzematge!!
En resposta a la pregunta: està clar que en el 90% dels casos no es venen perquè estan al magatzem i no a la llibreria!

Unknown ha dit...

Ostres, feia anys que no sentia parlar del llibre. Recordo quan va tenir el premi! No et sàpiga greu que et diguin si els vols retirar, segur que els donen importància si t'ho han dit, sinó, en el millor dels casos els haurien posat a reciclar. I sí, en tenen munts, de llibres apilonats. La llàstima és que acabin llençats. Seria millor que els regalessin, tant per tant.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

A "Pandora al Congo" un dels personatges diu una cosa així com que la diferència entre literatura i industria editorial és que una es mou entre lletres i l'altra entre números. Em sembla una gran veritat, i no ho dic com a crítica, entenc que la gent vulgui guanyar-se el pa i que només els rics poden fer altruïsme. Que no es vengui un llibre significa que no és comercial, no que no pugui ser bo.

Ignasi Revés ha dit...

Sap greu que quedin tants llibres per vendre, però què hi farem. Tots hi estem exposats. L'única cosa que ho pot esborrar, en part, és continuar escrivint i publicant. Així sempre tens la il·lusió pels llibres que es poden vendre.

Allau ha dit...

Jesús, que ho diguis amb aquesta sinceritat i humilitat, t'honora. El negoci editorial ha esdevingut un assumpte de taurons, d'aquells que compten per desenes de milers. La qualitat és una cosa completament diferent i no entén de xifres.

I, si no, sempre ens quedarà el caliu dels amics, com els que tu vas aplegant a casa teva.

Joana ha dit...

Lamentablement a l'epoca actual hi ha molts llibres que es produeixen pensant en el consum masiu, sense tenir en compte en cap moment la creació artística.
Hi ha qui fa llibres com a xurros´i es venen per a mullar-los amb xocolata.
Són molts els que queden al magatzem i tenen molta més valua dels que s'estan venent.

Salvador Macip ha dit...

La vida d'un llibre avui en dia és de poques setmanes. Estar al magatzem o no estar enlloc és el mateix. I publicar en editorials grans no és garantia de res, això està més que comprovat! Només ens cal esperar que el següent es vengui millor...

Elfreelang ha dit...

jo tinc una idea...emporta-te'ls i ven-los tu...directament...es pot fer oi?

Deric ha dit...

Ei! Quin honor per a mi aparèixer en el teu blog d'aquesta manera!

De veritat que no entenc a les editorials i la seva política de vendes perquè bé que han invertit uns diners en publicar el llibre, doncs per què no els rendibilitzen i fan un petit esforç per vendre l'estoc i, en tot cas, no fer cap més edició? Vull dir, només els cal fer una trucada a 4 llibreries i dir-lis que posin el llibre una mica destacat i ja està. Però no, el publiquen i el deixen a la seva sort (a no ser que siguis un Falcones o te l'hagin encarregat). Per això a vegades és millor publicar en editorials petites perquè fan un esforç molt més gran i un seguiment més intens per recuperar la inversió feta en la publicació del llibre.

També t'anava a dir el mateix que l'Elvira: agafa els llibres i posa una parada per Sant Jordi, segur que els vendràs tots.

Mortadel.la ha dit...

Jesús, m'has desmoralitzat! Suposo que no més del que estàs tu. Però deixe'm dir-te una cosa. Això fa com a mínim quinze anys o més, quan una servidora cercava un llibre per fer un treball i que per casualitat, el vaig trobar. L'autor em va dir en directa: I on l'has comprat si es pot saber? I jo li vaig respondre amb el nom de la llibreria i més endavant amb un, perquè?
La seva resposta va ser la mateixa que la teva i era un llibre, pel meu gust, magnífic, tot i les crítiques que ha rebut com a periodista i persona. Això, ja sé que no consola, però la indústria del llibre funciona així. Jo més que res, em pregunto que , quan un té un interés especial per cercar per les llibreries un llibre especial però retirat, no poden entendre (les editorials) que tenim desfici per aconseguir-lo?
En això hi haurien de pensar, Fa una ràbia descomunal no trobar alló que busques!
No sé, Jesús, però no la porten ben enfocada.
No et desanímis. És el pitjor que pots fer. Et treu energies per res! I t'asseguro de que no val la pena.
Segueix fent camí i no t'aturis!
No he passat el corrector... Espero que em perdonis les faltes.
Una abraçada d'ànims per una gran persona.
Anna

Marta ha dit...

Senzillament és indignant, no fan cap esforç per comercialitzar els llibres! No haurien de dormir a pilons als magatzems del distribuïdors.
Jesús, segur que els pots vendre tu. No sé de quina manera legal es fa això però segur que es pot fer.
Jesús,hauriem de crear un espai -el pais de Mai Més- on els "llibres perduts" trobessin la manera de vendre's.

Jesús M. Tibau ha dit...

Repeteixo que no em queixo. El llibre va fer el seu trajecte, va estar un temps a la secció de novetats i en algunes llibreries (ben poques) encara tenen un exemplar a les lleixes, que cal buscar amb deteniment. L'editorial va apostar aquella temporada per fer més promoció d'altres llibres, seguint el seu criteri molt respectable en una empresa privada, i ja està. Això sí, quan va sortir al carrer van fer una roda de premsa on van assistir molts diaris d'àmbit nacional.
És així com funcionen les coses. Tothom vol que es publiquin els seus llibres, com és natural, les noves novetats empenten fora dels taulells a les velles novetats, i potser hi ha una saturació del mercat, o potser és que hi ha un nombre insuficient de lectors (vet aquí el gran problema).
Sobre vendre els llibres, no ho sé del cert, però em temo que els exemplars que em donaran per estar fora d'stock no els puc vendre.

Cèlia ha dit...

Em sembla que haurem de començar a fer alguna cosa més enginyosa. Jo trobo molt i molt lloable haver-te fet responsable (millor dit, RESPONSABLE) de la teva professió. I l'has fet d'una manera generosa, fent-nos participar a més d'informar-nos puntualment de les teves notícies/novetats literàries. Què podem fer els lectors?
Si parles amb llibreters professionals també es queixen que no poden tenir els llibres a les llibreries com feien abans, ara els retiren el que no han venut (si no ho tinc mal entès) per poder portar-los les novetats. Som una societat d'usar i llençar i, potser aquesta crisi, ens podrà ajudar a esclarir les idees... i començar a fer-nos més responsables tots plegats de tot en general!!!

Josep M. Sansalvador ha dit...

El que no acabo d'entendre és el perquè d'aquesta acumulació d'estocs als magatzems. És que les tirades són sobredimensionades ? És que en surten molts d'impremta que no arriben a les llibreries ? No seria millor fer tirades més curtes i, si cal, reedicions o reimpresions ? Si les editorials ho contemplen tot com a un fet mercantil, on són els estudis de mercat que avaluen la potencialitat de distribució i comercialització d'una obra ?
No hi entenc res, del negoci editorial. Però si han de quedar al magatzem amb destinació dubtosa, te'n pots endur unes caixes cap a casa. Si més no, tindràs la possibilitat de vendre'ls o de repartir-los com a premis mensuals dels jocs literaris !

Helena Bonals ha dit...

Ja sé quin serà el meu pròxim anticànon, qualsevol dels teus llibres. El que trobi a la llibreria, encara que l'hagi d'encarregar. Ja he encarregat el de poesia de l'Olga Xirinacs, i triguen molt.