22 d’octubre 2009

Destins (fragment)


"Quan mira fotos dels vells temps li sembla increïble que l’haguessin acceptat a la banda amb aquella cara de bon xiquet; més aviat semblava un crio fent la primera comunió que un delinqüent juvenil. Segur que el prestigi del seu cognom va ser decisiu a l’hora d’admetre’l, perquè si no, no s’ho explica. Primer només feia encàrrecs sense importància, com deixar rates mortes a la porta de les cases, però a poc a poc, gràcies a la seva intel·ligència i als coneixements de tàctiques apresos en llibres d’història, va anar guanyant cert prestigi. El seu tarannà dialogant, fins i tot en una colla de brètols, era idoni per a no guanyar-se enemistats, molt perilloses en un gremi on les antipaties es curen amb forats de bala. I així, sense aixecar la veu, el van fer cap de la banda."


.Fragment del conte Destins, inclòs al recull Una sortida digna.

Cap comentari: