20 d’octubre 2009

Posta de sol




Posta de sol.

Mor el dia i les imatges que ens deixa

juguen a fondre's en el record.

.

Imatge de Salvador Colomé.

8 comentaris:

estrip ha dit...

mor el dia i neix la nit,
i el record...
ara és somni.

Mon ha dit...

Les postes de sol tenen quelcom de nostalgia, perque serà?

~PakKaramu~ ha dit...

Pak Karamu visiting your blog

Thera ha dit...

La posta de sol, els colors que ens ofereix i el que ens fa sentir. Molt bonic.

Goculta ha dit...

Molt bonic

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Qui dies passa, anys empeny, mentre carrega els cornalons de la memòria.
Els dies s'acaben, però no el temps.

Alexandre Domènech ha dit...

Molt ben dit, un bon poema en forma d'Haiku.

Quan arriba la nit, tot lo viscut durant el dia, ja és record.

Striper ha dit...

Potsrer el ercord pot quedar inmortalizat..