19 d’octubre 2009

Núvols



Voldria aprendre a llegir el blanc llenguatge dels núvols,
i entrendre el seu missatge
i preparar l’equipatge, si cal;
maletes plenes de tendresa.
Mentre, aliè al trenar indecís del destí,
suro a recer dels teus braços.

.
Un dels dos poemes amb què participo al recull Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog.

.

Foto robada del Blog de l'Assumpta.

4 comentaris:

JJMiracle ha dit...

M'imaginava que la foto l'hauries treta del blog de l'Assumpta :-D

"Maletes plenes de tendresa", que bonic!

Assumpta ha dit...

Ostres!! He llegit el títol de "Núvols" a la meva barra lateral com a actualització del teu blog i com el tema m'agrada tant he fet un salt ràpidament i... jajaja he reconegut el núvol!! són com els meus fillets ;-)
I veure que l'havies triat com a il·lustració d'un poema teu m'ha fet molta il·lusió!
Què maco ha de ser saber entendre el missatge dels núvols!! :-)

McAbeu ha dit...

Jo també he vist el títol "núvols" a la meva barra de blogs i he pensat directament amb l'ASSUMPTA. Veig que no m'he equivocat :-D
Molt maco el poema, és cert que costa desxifrar la bellesa del llenguatge dels núvols i potser a vegades millor ni intentar-ho.

Carme Rosanas ha dit...

El dia que no ens en sortim d'entendre el llenguatge dels núvols, sempre podrem acudir als experts: el Jesús per les paraules i l'Assumpta per les imatges.

Un poema preciós.