tens un racó dalt del món: Onades tènues i últimes de la fulla que mor.

23 d’octubre 2009

Onades tènues i últimes de la fulla que mor.

Onades tènues i últimes de la fulla que mor.

.

Foto de Tere Balañà.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Onades tènues que poden provocar tants canvis... com el batec de l'ala d'una papallona.

Molt ben lligat.; 23 d’octubre del 2009, a les 12:33
Helena Bonals ha dit...: S'escau amb un dia de tardor com el d'ahir. Quina delícia, la tardor.; 23 d’octubre del 2009, a les 14:37
Deric ha dit...: el curiós és que aquestes onades s'expandeixen fins a l'infinit...; 23 d’octubre del 2009, a les 15:04
Elisenda ha dit...: Onades tènues tan sols en aparença; i últimes, tot i que reiteradament. Títol i contingut, que ara són una mateixa substància, fan de les fulles quelcom etern i incandescent.

Una reiteració molt brossiana!; 23 d’octubre del 2009, a les 15:40
rebaixes ha dit...: onades tènues que no tornen
com batecs de cor que marxen.
Cercles que s'allunyen
fins que es calmen cansats.
............Anton.; 23 d’octubre del 2009, a les 17:11
Striper ha dit...: POtser ja era morta.; 23 d’octubre del 2009, a les 18:04
Cèlia ha dit...: Precioses paraules per acompanyar aquesta bella imatge i aquest temps que, malgrat encara no fineixi, és l'inici del somni...; 23 d’octubre del 2009, a les 20:48
Toni En Blanc ha dit...: Què bonic... :); 23 d’octubre del 2009, a les 21:11
Jaume Pros ha dit...: Sincerament, us envejo...; 23 d’octubre del 2009, a les 21:13
Eva ha dit...: Quina foto més ben trobada... amb la la caiguda de la fulla neix la tardor, tan esperada per a que es faci present!!!!
Salut!!!; 23 d’octubre del 2009, a les 21:42
Jesús M. Tibau ha dit...: gràcies, aquests dies tinc poquíssim temps per a visitar-vos; 24 d’octubre del 2009, a les 9:25

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)