23 d’octubre 2009

Onades tènues i últimes de la fulla que mor.


Onades tènues i últimes de la fulla que mor.
.
Foto de Tere Balañà.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Onades tènues que poden provocar tants canvis... com el batec de l'ala d'una papallona.

Molt ben lligat.

Helena Bonals ha dit...

S'escau amb un dia de tardor com el d'ahir. Quina delícia, la tardor.

Deric ha dit...

el curiós és que aquestes onades s'expandeixen fins a l'infinit...

Elisenda ha dit...

Onades tènues tan sols en aparença; i últimes, tot i que reiteradament. Títol i contingut, que ara són una mateixa substància, fan de les fulles quelcom etern i incandescent.

Una reiteració molt brossiana!

rebaixes ha dit...

onades tènues que no tornen
com batecs de cor que marxen.
Cercles que s'allunyen
fins que es calmen cansats.
............Anton.

Striper ha dit...

POtser ja era morta.

Cèlia ha dit...

Precioses paraules per acompanyar aquesta bella imatge i aquest temps que, malgrat encara no fineixi, és l'inici del somni...

Toni En Blanc ha dit...

Què bonic... :)

Jaume Pros ha dit...

Sincerament, us envejo...

Eva ha dit...

Quina foto més ben trobada... amb la la caiguda de la fulla neix la tardor, tan esperada per a que es faci present!!!!
Salut!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies, aquests dies tinc poquíssim temps per a visitar-vos