Posta de sol.
Mor el dia i les imatges que ens deixa
juguen a fondre's en el record.
.
Imatge de Salvador Colomé.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
mor el dia i neix la nit,
i el record...
ara és somni.
Les postes de sol tenen quelcom de nostalgia, perque serà?
Pak Karamu visiting your blog
La posta de sol, els colors que ens ofereix i el que ens fa sentir. Molt bonic.
Molt bonic
Qui dies passa, anys empeny, mentre carrega els cornalons de la memòria.
Els dies s'acaben, però no el temps.
Molt ben dit, un bon poema en forma d'Haiku.
Quan arriba la nit, tot lo viscut durant el dia, ja és record.
Potsrer el ercord pot quedar inmortalizat..
Publica un comentari a l'entrada