Detalls d'un dia a Barcelona

Després del dia passat a Barcelona el dimecres, en motiu, entre altres coses, de la triple presentació de llibres, aquest divendres hi he tornat amb l'excusa de l'entrevista al programa Tots per tots de la COM Ràdio (dimecres tot el dia a Barcelona, divendres també, i el dijous temporals de vent i pluja; hauré d'enviar una carta d'agraïment a qui correspongui).
.

Surto amb temps de Tortosa i puc aturar-me tres quarts d'hora a Sitges (la vila mereix més temps, però ho deixaré per a un altre moment). Demano a un agent de la Policia Local on puc trobar una llibreria. La pregunta el sorprèn; no se l'espera a Sitges, un matí assolejat, d'una persona armada amb càmera digital. Confòs, m'envia a l'Oficina de Turisme. Circuit ràpid per les principals llibreries i per la biblioteca. Faig unes quantes fotos de portes obertes, rellotges i trucadors (això ja és malaltís).

.

Faig unes quantes gestions i aparco el cotxe a la vora del Nou Camp, per a ternir-lo aprop quan surti de l'entrevista a la nit (la COM Ràdio està al costat).

Flaire de menjars rostits. A la Masia celebren el seu aniversari amb un dinar a l'aire lliure. Tinc gana, però em temo que no passaria com a jove promesa futbolística. Concert de lloros que volen lliures, que em recorden el joc literari de tipus creatiu d'aquest mes.

Dino acompanyat per la lectura d'una vella novel·la de Josep Igual.

En sortir, l'atzar em canvia els plans per a bé, i a la vorera em topo amb el Pep, un amic de la colla del poble amb qui tot just vaig estar sopant el dimecres. Prenem un cafè i després vaig a la pl. Rius i Taulet de Gràcia, a trobar-me amb la Judit, la seva dona, i els xiquets. La plaça és un enorme pati de jocs. Després, a casa seva, tendre concert de guitarra d'un dels xiquets.

Sopo un plat combinat en un bar davant mateix de la COM. Senzill, humil, sincer. Hi ha dos aparells de televisió; en un, amb la veu alta, un partit de futbol "interessantísim" entre el 15è i el 16è classificats de la lliga italiana; a l'altre, una canal de vídeos musicals sense so. Una parella d'avançada edat miren el segon mentre escolten el primer. De fet, no escolten ni miren res; parlen de les seves coses, de l'atzar capriciós que no els és favorable. En semblen experts, en els jocs d'atzar i en el desencís que provoca el seu vaivé feréstec.

Es pot escoltar l'entrevista en aquest enllaç.