tens un racó dalt del món: Cruix el cor

07 de març 2010

Cruix el cor

Cruix el cor
quan el desig d'ànims és estèril.
Sento inútils les paraules de consol
si el dolor és massa ample.
.
Dedicat a l'Anton.

10 comentaris:

Marta M.Q. ha dit...: Cruix i s'esquerda...
Molt bonic.; 7 de març del 2010, a les 18:05
Cèlia ha dit...: Una notícia que ens ha deixat a tots molt cruixits, tens raó. No és aquesta la llei i costa d'acceptar, i més encara de donar consol...; 7 de març del 2010, a les 18:10
Elfreelang ha dit...: Ara vinc d'allà..vull dir del bloc rebaixes...què dir quan se't mor algú tan proper com un fill! un poema sentit..posar el dolor en vers; 7 de març del 2010, a les 18:11
onatge ha dit...: El cor ens cruix sovint. I el consol no té paraules... El dolor passarà, però sempre anirant caient els seus pètals. Tot és tribut de viure.

Salut.
onatge; 7 de març del 2010, a les 18:12
assumpta ha dit...: El cor cruix i l'ànima s'esguerra.

Un poema amb molt de sentiment.; 7 de març del 2010, a les 19:43
Rafel ha dit...: El millor desig d'ànims és , en moments així, la paraula silenciosa de la presència.; 7 de març del 2010, a les 20:11
Striper ha dit...: De vegades costa de refer.; 7 de març del 2010, a les 20:20
Roser Caño Valls ha dit...: Estic encantada amb la teva poesia! No deixis d'escriure!; 7 de març del 2010, a les 21:57
Joana ha dit...: El dol ens uneix darrere les pantalles. Cruixen els cors!; 8 de març del 2010, a les 0:08
Assumpta ha dit...: És tan cert!... Tens ganes de trobar les paraules adequades, de dir alguna cosa que pugui ajudar... però saps que res del que diguis consolarà en un moment així i, malgrat tot, deixes una abraçada per si, ni que fos mínimament, pogués alleugerir un gram d'una càrrega tan pesada...; 9 de març del 2010, a les 17:50