07 de març 2010

Cruix el cor

Cruix el cor
quan el desig d'ànims és estèril.
Sento inútils les paraules de consol
si el dolor és massa ample.
.
Dedicat a l'Anton.

10 comentaris:

Marta M.Q. ha dit...

Cruix i s'esquerda...
Molt bonic.

Cèlia ha dit...

Una notícia que ens ha deixat a tots molt cruixits, tens raó. No és aquesta la llei i costa d'acceptar, i més encara de donar consol...

Elfreelang ha dit...

Ara vinc d'allà..vull dir del bloc rebaixes...què dir quan se't mor algú tan proper com un fill! un poema sentit..posar el dolor en vers

onatge ha dit...

El cor ens cruix sovint. I el consol no té paraules... El dolor passarà, però sempre anirant caient els seus pètals. Tot és tribut de viure.

Salut.
onatge

assumpta ha dit...

El cor cruix i l'ànima s'esguerra.

Un poema amb molt de sentiment.

Rafel ha dit...

El millor desig d'ànims és , en moments així, la paraula silenciosa de la presència.

Striper ha dit...

De vegades costa de refer.

Roser Caño Valls ha dit...

Estic encantada amb la teva poesia! No deixis d'escriure!

Joana ha dit...

El dol ens uneix darrere les pantalles. Cruixen els cors!

Assumpta ha dit...

És tan cert!... Tens ganes de trobar les paraules adequades, de dir alguna cosa que pugui ajudar... però saps que res del que diguis consolarà en un moment així i, malgrat tot, deixes una abraçada per si, ni que fos mínimament, pogués alleugerir un gram d'una càrrega tan pesada...