tens un racó dalt del món: Haikú de tardor 5

28 d’octubre 2010

Crua d’espines
creix feréstega al bosc,
tendra castanya.

Pakiba ha dit...: I que bona que es.Ufff vaig a comprar unes cuantas calentetas.; 28 d’octubre del 2010, a les 18:20
Roser Caño Valls ha dit...: Aquest poema fa venir ganes de menjar castanyes calentetes :); 28 d’octubre del 2010, a les 19:58
El porquet ha dit...: Sempre m'ha encantat aquesta doble vessant de les castanyes, punxents per fora, saboroses per dins.; 28 d’octubre del 2010, a les 22:45
Rafel ha dit...: És com allò de no hi ha rosa sense espines; 28 d’octubre del 2010, a les 22:53
Joana ha dit...: Un haiku perfecte en tots els sentits. Moltes situacions de la vida diaria son així, de vegades la tendresa s'amaga sota una imatge on mai pensaves trobar-la.

Gràcies, l'he trobat fantàstic; 29 d’octubre del 2010, a les 8:06