Crua d’espines
creix feréstega al bosc,
tendra castanya.
creix feréstega al bosc,
tendra castanya.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
5 comentaris:
I que bona que es.Ufff vaig a comprar unes cuantas calentetas.
Aquest poema fa venir ganes de menjar castanyes calentetes :)
Sempre m'ha encantat aquesta doble vessant de les castanyes, punxents per fora, saboroses per dins.
És com allò de no hi ha rosa sense espines
Un haiku perfecte en tots els sentits. Moltes situacions de la vida diaria son així, de vegades la tendresa s'amaga sota una imatge on mai pensaves trobar-la.
Gràcies, l'he trobat fantàstic
Publica un comentari a l'entrada