28 d’octubre 2010

Haikú de tardor 5


Crua d’espines
creix feréstega al bosc,
tendra castanya.

5 comentaris:

Pakiba ha dit...

I que bona que es.Ufff vaig a comprar unes cuantas calentetas.

Roser Caño Valls ha dit...

Aquest poema fa venir ganes de menjar castanyes calentetes :)

El porquet ha dit...

Sempre m'ha encantat aquesta doble vessant de les castanyes, punxents per fora, saboroses per dins.

Rafel ha dit...

És com allò de no hi ha rosa sense espines

Joana ha dit...

Un haiku perfecte en tots els sentits. Moltes situacions de la vida diaria son així, de vegades la tendresa s'amaga sota una imatge on mai pensaves trobar-la.

Gràcies, l'he trobat fantàstic