19 de març 2009

Fang a les ungles



Val la pena aturar-se un moment per xerrar amb persones interessants. Avui he improvistat una tertúlia ràpida a peu d’escala amb el ceramista Joan Panisello, de Jesús. En un primer moment, la conversa s’ha centrat en comentar les nostres primeres desventures al Facebook, i el pànic que ens provoquen els seus cants de sirena, sobretot per al temps limitat de què disposem. Després les paraules han derivat, sàviament, cap a les nostres veritables passions: l’escriptura i la ceràmica. Comenta que ara es troba immers en una gran febre creadora: “No em trec el fang de les ungles”. Somric i l’aviso que he anotat mentalment aquesta frase tan maca.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Doncs realment ubjectivament preciosa.

fanal blau ha dit...

Suggerent imatge poètica la de "fang a les ungles"...

Mireia ha dit...

Molt maca!!!

Joan Panisello ha dit...

Certament això és treure partit de tots els petis detalls...i aquests són els que conformen la VIDA en majúscules. Salut!