09 de gener 2010

Llegir ens fa idiotes?

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Curiosa l'afirmació de la mare! Molt interessant, m'hauria agradat acabar de sentir l'entrevista.

Júlia ha dit...

Jo crec que depèn del que llegeixes, podria ser... no depèn tant del continent com del contingut. Mein Kampf també és un llibre.

Joana ha dit...

A mi em passava el mateix, sempre m'amagava els còmics baix dels llibres de text de xicteta i despés les novel·les. Coses de les mares.

Joana ha dit...

Volia dir xicoteta, que la ooooooooo de l'odrinador la tinc mig boja.

Anònim ha dit...

Llegir sempre pot aportar a coèixer coses noves i enrqueix (bé,s empre que el seu contingut sigui democràtic, s'entén). Gràcies a Internet, avui la gent llegeix, escriu i participa molt més del que no se n'adona.

merike ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
lisebe ha dit...

Es curiosa la entrevista del Monzó i molt interesant quan la vaig escoltar sencera.

Doncs sí havía un temps a on els pares pensaven això.

Malgrat els meus em van introduir a la lectura i a la passió per llegir en una edat molt temprana; sempre m'havien dit "que llegir era cultura i la cultura enriqueix l'anima i la ment"

I trobo que es una de les veritats mes grans que m'han dit els meus pares..

Júlia ha dit...

Ep, sense deixar de ser democràtics hi ha llibres absolutament 'idiotes', el mateix que de programes de la tele. La veritat és que la lectura és un mitjà, no pas un objectiu ni una finalitat, depèn de l'objectiu serà positiva o no, com tot, al capdavall. La tenim molt sacralitzada però també ha servit per adoctrinar en sentits diversos.

Carme Rosanas ha dit...

Aquest era "l'ambient" d'una època determinada. Havíem d'estudiar, de llegir "només " llibres de text, les novel·les no aportaven res. A mi m'ho deien al'escola, però jo vaig tenir la sort que els meus pares no compartien aquesta creença i em deixaven llegir tant com volia. El meu pare tenia tant llibres de tota mena, que encara ara no me'ls he pogut acabar...

Kasku ha dit...

Que gran, en Monzó! I que divertit.
A mi els pares no m'ho varen dir mai això, però a aquella època, quan jo era un nen, estava molt estesa aquesta creença: llegir llibres que no fóssin els de l'escola era una pèrdua de temps, i fins i tot un perill.

Striper ha dit...

Home al Monzo li vaig llegir alguna opinioo sobre el tema dels toros que em fa dubtar de si es va tornar idiota o no.

onatge ha dit...

Aquesta frase no la comparteixo en absolut. Els meuys pares no m'ho van dir mai. A casa des de petit sempre hi van haver llibres, la lectura era com respirar... N'hi ha que són idiotes rematats i no han llegit mai un llibre... Les religions, els partits polítics, determinats esports.., no ha fet i fan exèrcits d'idiotes...?

Salut.
onatge

Clidice ha dit...

que curiós, a mi no m'ho van dir mai. És clar que el pare i la mare també en llegien :)

joanfer ha dit...

Jo no he vist mai als meus pares amb un llibre a la mà. Van ser educats únicament per treballar però, tot i així, sempre em van insistir en la importància del llegir, malgrat ells no ho hagin fet mai.

Quan a la pregunta de si llegir ens fa idiotes o no, el gran filòsof Grouxo Marx deia:

"La televisió ha fet meravelles per la meva cultura. Quan algú encén la televisió, me'n vaig a la biblioteca i llegeixo un bon llibre."

I crec que gaire idiota no en va sortir... ;P

Eutrapèlia ha dit...

A casa meua sempre els va parèixer bé que llegís, però les iaies es posaven les mans al cap quan deia que m'estimava més quedar-me a casa llegint que baixar a jugar al carrer... Això sí que no ho van entendre mai.
Aquest curs Monzó va venir a la UB i van fer un col·loqui amb Espadaler, si n'hi hagués un vídeo (no ho sé) l'entrevista val molt la pena i l'autor i el medievalista parlaven també del paper d'Internet en la literatura.

Rafel ha dit...

Sempre depèn de què llegeixes. Hi ha molta bona novel·la, poesia, assaig, teatre...però també s'han comentat alguns llibres que al meu entendre no han fet idiotes, però tampoc bones persones.

PD. També bona part de la premsa gratuïta no hi ha per on agafar-la, vés a saber que ens/els fa.

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt interessants aquestes paraules de Monzó! Per sort, pels meus pares no era perdre el temps llegir... però la meva àvia sí que encara fa servir les mateixes paraules que la mare de Monzó!

Assumpta ha dit...

Doncs a la meva mare li agradava molt llegir (i li segueix agradant) :-)

Al meu pare el recordo més llegint el diari, per exemple, els caps de setmana. La veritat és que, amb la d'hores que pencava de dilluns a dissabte no tenia massa temps per a llegir, quan es volia relaxar els diumenges es posava música clàssica :-)

I a mi, de petita, em regalaven contes (i tinc 48 anys, la meva mare 75)

Per tant, no crec pas que fos tan generalitzada aquesta opinió :-))

Margarida Aritzeta ha dit...

Molt bona, l'experiència del Monzó.
A mi em deien que llegir em faria perdre la vista

Frannia ha dit...

A casa meva ningú llegia, però mai em van prohibir fer-ho. No obstant, sí que record com aquesta idea es respirava a l'ambient. Bé, basta veure com és un dels missatges del Quixot, no? de tant llegir novel·les de cavalleria l'home es va tornar boig.Evidentment, no ho comparteixo. LLegir sempre enriqueix.

Rosa Soler ha dit...

No tot el que llegim és bo... no tot el que escoltem és bo... depèn. Potser si que hi ha coses que llegim que ens fan idiotes.
De tota manera aquesta afirmaciód e la mare d'en Monzó no és tant llunyana: els pares de l'escola on troeballo es queixen que per deures els seus fills hagin de llegir en lloc de fer "deures més profitosos"
Rosa