08 de març 2011

Em torno invisible tot just enmig del camí

Em torno invisible tot just enmig del camí. Que el present em tracti amb indiferència no crec que sigui un símptoma gaire bo.
.
Inspirat novament en una imatge de David.

5 comentaris:

Pakiba ha dit...

La boire que et fa invisible

Joan Guasch ha dit...

potser seria pitjor ser tractat amb contundència! No, és veritat, la indiferència ens dissol i ens buida.

Pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere ha dit...

La necessitat de sentir-se visible o invisible, el notar la indiferència o l'atenció dels altres tant pot ser bo com dolent. Tot depèn del nostre estat d'ànim.
De vegades és molt còmode passar desapercebut .. però no et tornis invisible en creuar la carretera perquè podrien atropellar-te.

Bona tarda Jesús M. :)

Persona ha dit...

Sempre s'ha dit que el pitjor maltracte és la indiferència perquè ser invisible per algú és realment desaparèixer...