el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Em torno invisible tot just enmig del camí. Que el present em tracti amb indiferència no crec que sigui un símptoma gaire bo.
5 comentaris:
La boire que et fa invisible
potser seria pitjor ser tractat amb contundència! No, és veritat, la indiferència ens dissol i ens buida.
La necessitat de sentir-se visible o invisible, el notar la indiferència o l'atenció dels altres tant pot ser bo com dolent. Tot depèn del nostre estat d'ànim.
De vegades és molt còmode passar desapercebut .. però no et tornis invisible en creuar la carretera perquè podrien atropellar-te.
Bona tarda Jesús M. :)
Sempre s'ha dit que el pitjor maltracte és la indiferència perquè ser invisible per algú és realment desaparèixer...
Publica un comentari a l'entrada