El sol ja s’ha aixecat un pam.
Ha deixat enrere el roig dels primers instants, i ara la llum és neta, acabada
d’estrenar, com si aquest matí fos l’inici de quelcom nou. No fa gens de fred,
ni calor, ni vent, i el mar sembla un espill de tanta calma que genera. Algunes
barques tornen a port, esquitxant un espectacle perfecte si vols relaxar-te. En
canvi, de genolls a terra, l’Enric busca desesperadament. Sap que li queda poc
temps; el servei de neteja pentinarà de seguida la platja de Mallorca i no deixarà ni
rastre de la nit. Passa totes dues mans per damunt l’arena fent cercles, per a
veure si nota res, però amb molt de compte, perquè podria enterrar-les sense
voler i, llavors, la pèrdua fóra irreversible. Amb els ulls no para de mirar en
totes direccions, mentre avança a petits passos, a la gatzoneta. No vol
rendir-se fins a l’últim segon; té massa a perdre.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada