Roc Llop s'erigeix
com un dels màxims exponents narratius i narradors dels fets i dels camps
d'extermini del nazisme en la nostra llengua
[...] L'home és memòria i la literatura és una eina ideal per
canalitzar-la. El retrat de l'horror és ben present en l'ànima d'un literat que
no volia permetre l'oblit. Amb aquesta edició, doncs, pretenem vèncer de nou
l'oblit", del curador de l'edició, Emigdi Subirats.
Hi ha detalls en la
vida d’una persona, també d’un literat, que esdevenen tot un fet exemplificant.
Roc Llop i Convalia va ser un aguerrit afeccionat a les lletres al llarg de
tota la seua vida. Va escriure milers de versos i desenes de relats i d’assaigs
pedagògics, atès que va donar mostres de tenir una vocació memorialista immensa
i no volia que l’oblit triomfés sota cap circumstància. S’havia d’explicar en
tot detall tot l’horror viscut durant els anys de domini nazi que havia causat
un dels holocausts més tristos i dramàtics de la història de la humanitat. No
va comptar mai amb una feina remunerada de consideració durant el seu
llarguíssim exili parisenc, en ser treballador del sindicat anarquista CNT. A
despit de la seua habitual penúria econòmica, volia imperiosament que els
relats que havien estat premiats amb un accèssit als Jocs Florals d’Amsterdam
de 1974 veiessin la llum. Contes negres vora el Danubi van esdevenir la
narració autobiogràfica d’unes vivències terribles i desgraciades que ell recordava
àvidament i que volia fer arribar al gran públic per tal que l’esgarrifança
impedís l’oblit.
L'autor:
Roc Llop i Convalia (Miravet,
31 de desembre de 1908 - París, 15 d'agost de 1997) va ser un mestre, poeta,
anarquista i militant de la
CNT. Fou empresonat després dels Fets del Sis d'Octubre de
1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-
Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.
Més informació al blog de l'Emigdi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada