Fa uns mesos renovo
les ulleres i me’n poso unes de més resistents als embats efusius d’un xiquet
de 4 anys. Canvio una mica l’estil, no gaire, sense exagerar. A l’òptica em
proposen si vull que es tornin fosques a la llum. Mai he estat usuari d’ulleres
de sol, per a mi és una novetat. Ara el món m’arriba filtrat als ulls, sense
els aclaparadors excessos llumínics del migdia. Em sembla viure en un continu
capvespre, suau, de caramel, amable. M’enganyo? M’agrada el dolç.
Anatomía de una caída (2023)
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada