Derelictes a Tortosa, o emocions per les quals SÍ val la pena insistir

Un derelicte és una nau abandonada que sura a flor d'aigua, que ni navega ni s'enfonsa, i aquesta metàfora és la que serveix de guia a David Figueres per configurar el poemari Derelictes, amb què guanyà el Premi Miquel Martí i Pol, convocat i publicat per la Universitat Autònoma de Barcelona, i que vam presentar divendres passat a La 2 de Viladrich de Tortosa.

Abans, a migdia, ja havia gravat amb l'autor un programa de Tens un racó dalt del món que s'emetrà a Canal 21 el 19 de març.

El segueixo de fa temps, perquè el seu blog Els dies i les dones, ja té 10 anys.

Per a donar-li més cos a l'acte de presentació del llibre, havíem programat també fer un homenatge a Joan Vinyoli, en motiu del seu centenari, amb la lectura d'uns quants poemes. I després, comentarem enmig d'una distesa tertúlia les diferents parts del llibres, reflexionarem sobre el pas del temps, sobre la poesia i el fet poètic... També férem un tast d'algun dels seus poemes, un dels quals podeu escoltar en aquest vídeo, o cercant a David Figueres a youtube. 

Un vespre enriquidor, viscut i sentit en la intimitat.

Fa anys que organitzo i participo a Tortosa en aquesta mena d'actes culturals. És fàcil convèncer-me de participar-hi, és fàcil que jo m'emboliqui en nous projectes que intento que siguin diferents, o originals o absurds. 

Sovint, aquesta mena d'actes literaris, poètics, no és garantia d'èxit de participació i, després, quan les pitjors perspectives es confirmen, em pregunto per què continuo tossudament insistint, per què no dedico part del temps i energia que hi inverteixo en posar-me a escriure tranquil a casa meva, per exemple, o a passejar per la vora del riu.

Divendres passat fou un d'aquests casos, un acte amb una tertúlia enriquidora, interessant, que ens va fer créixer als assistents, als pocs assistents.

Però, d'altra banda, l'acte de divendres comportà per a mi un èxit que difícilment consta en cap currículum, però que em sap millor que molts premis.

A l'acte hi va assistir una estudiant de 2n de Batxillerat a qui vaig veure actuar a l'institut fa unes setmanes. Li vaig donar la meva targeta i la proposta que es posés en contacte amb mi. Ho va fer. I divendres era allí, a la llibreria, i va recitar poemes de Vinyoli, i quan David Figueres va llegir un poema del seu llibre, ella s'emocionà. 

I sí, i mil vegades sí, tot plegat val la pena.
.
Al blog de David Figueres trobareu el seu comentari sobre la jornada.