El passat 21
de febrer torno a l’Escola Daniel Mangrané de Jesús, en una cita que ja ha
esdevingut anual, en una relació d’estima mútua.
Cada curs,
l’alumnat de 5è i 6è de Primària, conduïts per un professorat ple d’entusiasme,
bones idees i ganes de treballar, em reserven una sorpresa o altra, i jo arribo
al centre el dia acordat, disposat a gaudir de les emocions que han preparat a
consciència.
Uneixen
literatura i noves tecnologies per regalar-me un treball espectacular que ja no
sé ni com descriure ni com agrair: curtmetratges, vídeos, webs, entrevistes...
Normalment fan
un treball partint de l’excusa d’algun dels meus llibres. Ara fa un parell
d’anys que no en publico cap, però això no ha estat cap entrebanc, i s’han
posat a estudiar la meva presència a les xarxes, sobretot al blog Tens un racó
dalt del món: han llegit i interpretat microcontes, nanocontes, han gaudit de
les Cares del món, han estudiat les etiquetes, han après què és el bookcrossing, han seguit les reflexions que em
desperta mon fill... i han seguit el meu rastre a internet per a elaborar un
fris cronològic de la meva biografia. I han escrit la continuació d’algun dels
meus contes, i han versionat un poema, i....
I jo me’ls estimo.
Com he dit, ja
fa uns anys que visito l’escola, i veig com creixen, i alguns em saluden pel
carrer, i fan que l’ofici d’escriure valgui la pena.
Podeu seguir
el treball que fan al blog de la seva biblioteca, o a la web que han creat per
al treball d’aquest curs.
Gràcies a la Institució de les
Lletres Catalanes i al seu programa Autors a les aules per contribuir a viure
experiències com aquesta.
Fotos del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada