El nostre fill no para en tot el dia, i de nit, déu n’hi do com es mou. De
vegades, quan me’n vaig a dormir, me’l trobo destapat damunt la flassada amb el
cap on hauria de tindre els peus. Tinc dues opcions; o aixecar-lo amb cura que
no es desperti, sense que em faci mal l’esquena, i posar-lo al lloc, o fer
girar el món. És tard i estic cansat. De moment el moc a ell, i això de canviar
el món m’ho poso com a deures per a demà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bo! A mi em passa una cosa semblant... I no se m'havia acudit girar el món.
Publica un comentari a l'entrada