L’agenda de
divendres passat és impossible de complir sense el poder de l’omnipresència, cosa que
no crec que fas cap regal. Surto de l’exposició de l’Adolf Comes de pressa i
corrents en direcció a Viladrich, on ja s’estarà acabant la presentació d’El
brigadista, de Jordi Cantavella. Però el vull anar a saludar, almenys. Tot i
haver coincidit amb ell poques vegades, crec que tenim un feeling especial, no
només com a amant dels relats breus, sinó fruit de sensibilitats i humors
similars. A més, m’havia proposat aprofitar la seva estada a Tortosa per fer
alguna activitat nocturna en un local tortosí. Em presenta el Pedro Alférez,
músic i dibuixant a qui la vida ha portat a Tortosa, i a qui no coneixia
aquestes activitats culturals. Ha estat una regal fantàstic. Sopen junts al bar
dels Amics dels castells, i allí improvisem una lectura de contes, intercalats
amb la veu i la guitarra de Pedro.
Aquest tipus
d’activitats són arriscades, perquè un restaurant on la gent va a sopar potser
no és el lloc idoni perquè parin atenció al que llegeixes, però vam quedar prou
satisfets de com van escoltar-nos entre plat i plat, enmig de les seves
converses i riures, celebració d’aniversari inclosa. De reüll vaig comprovar
com algú parava l’orella, com se sorprenia i somreia amb el desenllaç dels
contes.
Vam xalar, i vam fer
néixer nous projectes. Què més es pot demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada