Els fills adormits
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
1 comentari:
Silent i nua.
Em mires.
Deixes que la mirada
navegui entre les ones
del teu cos madur.
Només vols mots
que endolceixin
aquests instants.
Lluito callat
contra el desig
de no fer-te cas
i oferir-te un a un,
els petons guardats
en el decurs
de la nostra vida.
Silent i nua.
T'ofereixes
distant.
Encara demanes
els mots
que jo vull
convertir en carícies.
Et vaig pintant
ment endins
per recordar-te eternament.
Sense oblidar
aquets moments
en que lentament
em rebutges.
Silent i nua.
Publica un comentari a l'entrada