Priorat, literatura i avant

Article publicat al dirari digital Priorat diari:
.

PRIORAT, LITERATURA I AVANT

L’any 2008, en motiu de la Fira del llibre ebrenc, em van demanar que realitzés la lliçó inaugural sobre la literatura del Priorat. Reconec que en aquell moment el meu desconeixement sobre el tema era quasi total, reduït a unes poques referències d’autors de mitjans segles passat com Salvador Estrem i Fa, de Falset, o Joan Baptista Espasa, de Cornudella. Internet no em fou de gaire ajuda i, per tant, en un dels meus viatges de Tortosa a Cornudella em vaig aturar a Falset per visitar la seva Biblioteca i, concretament, la secció local.
Aquesta secció consistia en una vitrina amb molts llibres de caire històric, assajos, etc, però molt poca literatura, majoritàriament poemaris escrits per autors de diversos pobles del Priorat, i publicats als anys 60 o 70, destacant, per exemple, Joan Giné i Raimond Aguiló. Tot i ser una comarca de secà, des de llavors havia plogut molt, i em semblava inconcebible que no hi hagués res més. Vaig començar a gratar, a aconseguir contactes d’autors de la meva generació que havien publicat alguna llibre, no gaires, també encara tímidament i no sempre de caire literari, com Agustí Masip, Pere Audí o Toni Orensanz.
Sovint tenim la temptació de deixar-nos caure en el lament fàcil, en queixar-nos del malament que està tot, però de tant en tant és bo mirar enrere i comprovar quant de camí hem caminat. I des del 2008 també ha plogut, sobretot, llibres. 

Ara em plau mirar enrere i comprovar com de fàcil em seria ara fer aquella lliçó inaugural. Alguns dels autors citats han tornat a publicar i, fins i tot, a esclatar de forma espectacular, n’he llegit i conegut, virtualment i en carn i ossos d’altres a qui tinc el goig de poder anomenar companys i companyes.
Raimond Aguiló ha guanyat desenes de premis i ha publicat més de 10 poemaris aquests anys; Agustí Masip, després de L’efecte espantall, continua la seva línia lírica amb el poemari Festins d’amor i altres àpats, i els recents Poemes Visuals que ha realitzat amb Josep Barjuan; Pere Audí, que ha fet un periple vital a l’inrevés del meu, anant de Tortosa al Priorat, després de diversos  assajos històrics ha triomfat amb la seva deliciosa novel·la Malanyet; Toni Orensanz s’ha fet un lloc amb L’òmnibus de la mort, El Falsari i L’estiu de la mort: Joan Giné guanyà el Premi Pin i Soler amb la novel·la El genet nu i després ha publicat el recull de relats Un sojorn a Baden-Baden.

El company amb arrels cornudellenques, Àngel Lluís Carrillo ha publicat ja quatre novel·les, l’última de les quals, Tenir-ho tot. Fede Cortés introdueix de ple el Priorat al gènere negre de la mà dels seus Johnson & Johnson. He descobert la il·lustradora Maria Tarragó, l’autora amb arrels a Bellmunt, Pilar Garriga, que ha assolit un gran èxit amb els seus tres llibres juvenils anteriors i que ara, després de passejar els seus personatges per mig món, ha publicat Un estiu al Priorat. La poetessa Fe Ferré tenia arrels a Cabacés i ara també present. Mentre, la Roser Vernet continua la seva tasca al Centre Quim Soler des de El Molar.
Sense oblidar els autors que, com altres comuns dels mortals, se senten atrets per la nostra comarca, hi han fixat la seva residència o hi passen bones temporades i ja podem considerar dels nostres com ara Francesc Valls-Calçada i les seves novel·les, o Glòria Llobet i els seus llibres juvenils. I un servidor que continua el seu tossut intent de viure del «cuento».

Una gran collita, que em limito a cenyir a l’àmbit literari que segur deu tenir oblits involuntaris que us animo a corregir.