Avui arriba a Plutó la sonda New Horizons de la NASA, després d’un llarg viatge de més de nou anys. Va partir del nostre planeta el 19 de gener de 2006, i quan miro enrere, m’adono que jo també he fet un llarg viatge, i que en alguns aspectes em trobo tan lluny del jo que era llavors, com els límits del Sistema Solar.
Aquell inici de 2006 feia un parell de mesos que havia publicat el meu segon llibre, Postres de músic. No sabia què era un blog, ni un Club de lectura. No havia organitzat mai res, ni se m’havia passat pel cap poder-ho fet. Era una persona més aviat passiva, que assistia en silenci a les activitats que altres organitzaven. No m’imaginava que a hores d’ara portaria vuit anys de coordinador del Club de Lectura de Tortosa, que hauria organitzat vuit Jornades Literàries a Cornudella de Montsant, que presentaria un programa de televisió, que hauria creat jocs literaris, presentat desenes de llibres d’altres autors, participat en tertúlies, taules rodones, que tindria centenars d’amics de lletres... i no sé quantes coses més.
Aquesta diferència entre aquests dos jos es fa més evident al meu poble, on la gent que em coneix de petit encara es miren estranyats que sigui jo qui els parla des de dalt de l’escenari, acostumats a veure passar pels carrers aquell noi tímid i discret. I jo en sóc el primer sorprès.
Nou anys donen per a molt, també a nivell personal. Llavors no era pare encara (sense dubte, el canvi més màgic), i ens ha deixat gent estimada, i el meu país ni somiava cap Procés.
Però vull creure que els nous horitzons que s’acosten, ens preparen més i millors sorpreses; més enllà de Plutó hi ha les estrelles.
1 comentari:
La vida és el camí.
Publica un comentari a l'entrada