Divendres passat buido el maleter del cotxe (ara a l'estiu ple d'estris de platja) i passo a buscar a Albino Tena, i tot el seu engranatge musical d'altaveus, cables, micròfons i guitarra, perquè el nostre objectiu d'avui és Falset. Ens han contractat per a amenitzar un tast de vins dins de l'activitat Divendres Divins per a la DO Montsant, i hem preparat contes i cançons adequats per a l'ocasió. Estem il·lusionats, perquè serà la nostra primera actuació conjunta.
Les onades excessives de calor de les darreres setmanes s'aturen de cop, i l'estiu ens regala un dia dolç, fresc, i ens obrim pas per una carretera que conec amb els ulls tancats; però, no, els obro bé, i també el cor.
Arribem molt d'hora, perquè Albino és molt professional i vol preparar el muntatge meticulosament. Entrem al Celler, i l'olor de vi ja comença a embriagar-nos. Albino posa tots els sentits en comprovar com funciona el so aquí dins, i confirma que, efectivament, estem dins d'una catedral. Jo, en canvi, em sento xiquet, i gaudeixo el moment, i assaboreixo aquest espai fantàstic, amb ganes ja de posar-me a llegir.
Posem un altaveu (sóc generós amb mi mateix quan faig servir el plural, perquè el mèrit del muntatge és de l'Albino, jo només ajudo matusserament). Jo diria que sona bé, però l'Albino posa un segon altaveu, no es conforma fins fregar la perfecció, perquè té respecte pel públic, perquè té respecte per ell mateix i la seva música.
Provem micors, sí, sí, provant, provant. Albino es dóna per satisfet, i vol anar a prendre l'aire, per relaxar-se abans de l'actuació, per a allunyar-se'n mentalment.
la DO
Montsant és organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a
Tarragona, el Departament d’Agricultura, la DO Montsant i la Cooperativa Falset-Marçà .
Després, l'enòleg Àngel Teixidó explica i guia el tast dels quatre vins escollits representatius de la DO l'últim any, Malondro blanc i Estones
negre, Ètim rosat i Lo foc del castell. Entre tast i tast llegeixo un dels meus contes, ambientats al món rural i al Priorat, bressolat per la guitarra d'Albino, que també canta alguan de les seves cançons.
En acabar, ningú s'aixeca de les cadires, i vull creure que encara en volien més. Crec que tot plegat ha estat embolicat d'una mica de màgia. Molta gent ens diu que s'ha sentit identificat, que s'han emocionat; objectiu aconseguit.
Satisfets, ens regalem un deliciós sopar, i brindem per futures actuacions (si algú està interessat, només cal que ho digui). En sortir del restaurant, ens adonem que fora s'ha girat mal temps, que plou a bots i barrals i l'aigua omple el carrer que s'ha tornat un petit tiu. Tornem a casa a poc a poc, amb calma, perquè això del mal temps és relatiu.
.
El cicle
Divendres DiVins a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada