Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell
Bromera Edicions, 2015
Sinopsi
Robinson Crusoe va ser el seu primer llibre de nàufrags. «Era la primera novel·la
que llegia en la meva vida i tenia la sensació clara que aquell llibre escrit
al segle xviii parlava de mi». I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep
Albanell ja se’n sentia, com a nen solitari que s’espavilava per adaptar-se a
una nova ciutat, on se sabia foraster, i a una nova escola, on notava que no
l’estimaven.
Amb
la Seu d’Urgell
del primer franquisme com a escenari, Albanell entreteixeix anècdotes de la
infantesa per crear un relat farcit d’emocions i ironia que es llegeix amb un
somriure als llavis. El retrat del món sòpit i gris de la dècada dels cinquanta
es fa a través de la mirada càndida d’un nen, però també del sedàs de la
distància i, sobretot, de la literatura. I és que, partint de la memòria, Les
fantasies del nàufrag és
el text d’un gran narrador, que no és una altra cosa que un bon contador de
mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada