Les veus i la boira, de Vicent Usó
Bromera Edicions, 2015
Premi Alfons el Magnànim de Narrativa
El periodista Bernat Sequeral no imaginava que trobaria la mort per
indagar per què el taüt de la mare era buit. Per això, vint anys després, la
vídua s’oposa rotundament a la idea que el seu fill Mateu reprenga aquella
investigació fatídica.
Però Mateu Sequeral
ja ha pres la decisió. Per a desxifrar l’enigma que el pare va deixar pendent,
el jove s’endinsa en un perillós entramat d’històries d’amor, assassinats,
secrets familiars, contrabandistes, estraperlistes i especuladors urbanístics. La Mallorca del boom
turístic, els Pirineus francesos, la Peníscola dels anys 40-50... són alguns dels
escenaris de la recerca. Però el veritable cor de la narració són les illes
Columbretes. Cau de pirates, llar de faroners i pàtria de contrabandistes,
aquest paratge natural únic contagia el seu encís a la novel·la.
A través de Les veus
i la boira, Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa, Vicent Usó recorre
els darrers setanta anys del segle xx a partir d’algunes veus –més o menys
sinceres– que en van ser protagonistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada