Divendres passat vaig acudir com a escriptor del trimestre a la Biblioteca de Campredó, convidat per Emigdi Subirats, i acompanyat per Albino Tena i la seva guitarra. De fet, van titular l'acte com "Albino interpreta Tibau".
Per a aquest acte vaig escollir un conte, poema o fragment de cadascun dels meus deus llibres, als quals Albino acompanyà d'una peça del seu repertori. He dit mil vegades com m'agrada llegir en públic acompanyat d'un guitarrista. Al final, Albino, molt professional, em confessà que aquell dia no havia estat excessivament fi. Sí, mooolt professional, perquè jo em vaig sentir a la glòria al seu costat, la seva guitarra em feia sentir màgic.
De propina, i per primera vegada, vaig llegir un dels contes del proper llibre No és la derrota, sinó el vent.
I ara em queda esperar al proper divendres 4 de març, per tornar a la Biblioteca de Campredó, i gaudir de la trobada amb el seu club de lectura i comentar El noi del costat del padrí.
De tot això se'n diu viure del "cuento", o que el "cuento" et doni vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada