Lladres, de Joan Todó
Labreu Edicions, 2015
Arriba un moment que ens cau la bena
dels ulls. Ens adonem que l’emperador anava nu i a més era un lladre.Però
aquesta revelació deixa a l’ombra altres mitges veritats. Al voltant hi ha més
farsants. I correm el perill d’anar-ho oblidant tot i recular fins a la casella
inicial. La literatura pot contribuir a la gran confusió, però també ens pot
ajudar a revisar alguns plantejaments i esmolar la mirada.
En aquest recull de contes, Joan Todó,
artesà tenaç i narrador versàtil, furga en els replecs de la nostra consciència
i en la memòria dels darrers anys, per mostrar-nos el revers del que hem
viscut. Ens parla de lladres professionals o d’estar per casa, de grans i
petits enganys; però també de l’autoengany que fem servir per anar tirant, la
crossa indispensable per als qui malden per evadir-se d’una realitat tediosa,
dolorosa o abjecta.
Amb una prosa plena de matisos, retrata una indignació que no s’acaba, el desig
sempre insatisfet de ser lluny d’aquí i la ràbia d’un món que es perd. La seva
mirada escrutadora i irònica qüestiona les percepcions en què basem els nostres
relats i identitats, amb un modèlic desplegament d’energia literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada