19 de juliol 2016

Sensacions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant




Després d'uns dies, vaig paint les emocions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant que, com sempre, visc una mica dalt d'un núvol, sense adonar-me de quasi res, però amb els sentiments a flor de pell. Estàs nerviós?, em pregunta molta gent. No, nerviós, no, confio en tota la gent que participa en l'organització i, a més, ja fa anys que intento relativitzar les coses, i assumeixo que en cas d'errades tampoc no passa res, que estic en aquest món de la literatura per buscar la felicitat i les emocions; la perfecció no és imprescindible. Estranyament, una persona tímida com jo, en aquestes situacions se sent confiada, armada de l'embriaguesa de tot plegat; potser inconscient. Estrenava un polo nou, i se'm veia des de lluny, deien; arriba un moment a la vida en què entens que cal posar-li color.
Les comparacions són odioses, això és un clàssic, i sovint tendim a difuminar antigues sensacions, i se'ns fa difícil, o impossible, valorar-les al costat del que estem sentint en aquests moments, però  molta gent em comentava dissabte que aquesta ha estat potser la millor Jornada Literària. Tot va resultar rodó, això és cert, i un dels objectius que em vaig marcar com a prioritari, ajustar-me a uns límits de temps  raonables, ho vam aconseguir al minut, per no dir al segon.
Dic "ho vam aconseguir", en plural, perquè tot i que molta gent m'assenyala com a organitzador de la Jornada, aquesta no seria possible sense la complicitat absoluta de l'Ajuntament, i de gent com la Pilar de la Calle, la bibliotecària, el Joan Carles Jansà i el Francesc Valls-Calçada, amb qui he creat un grup de treball on em sento molt recolzat i que em dóna confiança. Però hi col·labora molta gent, cada cop més, en el muntatge, en la lectura de textos, en la difusió...
Enguany la novetat era l'inici de la Jornada amb un microruta literària amb aturada en quatre racons del poble on es llegiren microcontes, subratllats pel saxo de Gerard Marsal. La idea, com a nova, també era arriscada, però va superar les meves expectatives, i em sentia feliç veient la munió de gent que avançava pels carrers, seguint l'alè de les paraules (i del meu polo quasi fluorescent). Una de les parades, més especials per a mi, fou al carrer Sant Isidre, davant la casa on vaig viure fins als 13 anys, i mon germà llegí alguns dels meus nanocontes. Impossible d'imaginar un fet així al xiquet que vaig ser (que encara sóc) i jugava a amagar per aquelles cantonades. 
Després, entrada a l'ara anomenat Casal Jaume I, un orgull per al poble, i tot esdevingué amb precisa puntualitat, i presentarem els llibres d'Emili Gil, Fe Ferré, Víctor Amela, Anna Moner, Joaquim Biendicho i jo mateix, seguint l'estructura de: presentació, lectura, actuació de Gerard Marsal i Alhazar, a la màgia dels quals dedicaré un apunt especial). 
Un agraïment especial a tothom que participà llegint algun fragment: Cristina Mestres, Montse Figuerola, Carolina Bodro, Ainhoa Campiña, Laura Bonet, Maria Pilar de la Calle, Gustavo Tibau, Carles Albert, Maria Dolors Pàmies, Farners Cases, Rosa Pizarro, Mertitxell Cardona i Judit Marsal.
Però no només havia autors i músics com a protagonistes, sinó que vam poder gaudir, com a espectadors, de la presència de Coia Valls, Xulio Ricardo Trigo, Francesc Mompó, Àngels Moreno, Jesús Fusté i Francesc Valls Calçada, tots ells ja amics.
En sortir ja era fosc, dolça nit de juliol, i encara se'm veia de lluny,però no pel color del polo, sinó pel somriure.
Molta gent em recorda que l'any vinent arribem a la desena edició, i que caldrà fer-la grossa. Intentarem fer-la grossa, i emocionant.
.
Us convido a llegir la crònica de Jaume Garcia a Tarragona 21
Més informació de l'acte a:
Imatges d'Antoni LLuch (autor de les fotos que apareix en aquest apunt)
Imatges de Fe Ferré
Imatges d'Emili Gil
Imatges de Jaume Garcia
Crònica i fotos d'Anna Moner

Cap comentari: