Impermeable

Jordi Masó és un escriptor especialitzat en microcontes i, sobretot, un enamorat d’aquest gènere. Des de fa sis anys gestiona el blog La bona confitura, on recull microcontes de diversos autors. Fa uns dies hi ha penjat el meu conte Impermeable, del recull El noi del costat del padrí.

Es tracta d’un conte atípic del meu repertori, amb una trama un xic surrealista o, millor dit, simbòlica. En sortir de casa seva, el protagonista descobreix restes de sang al pom de la porta, per la part de fora. El conte no ens desvetllarà l’orígen d’aquesta taca, no es resoldrà cap misteri; no era aquesta la motivació del relat, sinó detenir-nos a observar la seva reacció. Neteja discretament la taca, perquè no en quedi rastre, perquè no descobreixin la seva existència ni els habitants de dins del pis, ni els veïns.

La sang ha arribat a la porta mateix de casa seva, com una mena de crit d’alerta, no importa l’origen, però no vol per res del món que això afecti la suposada pau o normalitat interior. Vol mantenir-se ell mateix i casa seva impermeables i creu, potser de forma il·lusa, que pot aconseguir-ho si neteja la taca amb cura, si esborra metòdicament qualsevol rastre.

De forma insconscient, a l’hora d’escriure el relat, potser m’influiren històries bíbliques on una marca a la porta podia representar ser assenyalat, la diferència entre la vida i la morta, independenment de la innocència.

Egoïsme, por, impotència, culpabilitat? No sabem quina classe d’emocions o neguits el porten a actuar d’aquesta manera. Podem ser durs a l’hora de jutjar-lo, recriminar una actitud tan poc implicada amb el seu entorn. Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.