Nens de llet, de Damià
Bardera Poch
El cep i la nansa,
2016
Sinopsi
Nens que miren núvols, nens orfes, nens sense
braços, sense dits, nens grans abandonats en una societat infantil en què els
contes de fades no tenen un final feliç. En aquests nens de llet, fílies i
fòbies barderianes configuren un món de criatures víctimes d'uns adults
desorientats i emocionalment inestables. Contes mordaços, crítics, greus, fins
i tot sarcàstics. Però alhora tendres, fràgils i entranyables.
Comentari
Poca cosa més puc afegir als anteriors comentaris dels llibres de Damià Bardera, que podeu trobar en aquest blog.nens de llet és una baula més de la cadena de la seva obra, una cadena que en poques línies t'encercla, t'estira, t'arrossega; una estrabada al pit que t'arrenca la camisa mentre salten els botons disparats en l'aire; relats que et saccegen, un univers literari que trasbalsa i emociona, i que no em canso de recomanar.
Us llegeixo el primer, perquè m'és molt difícil triar-ne un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada