30 de desembre 2017

Emocions arran de Versos contra la violència, l'espectacle




A veure com començo per a intentar explicar les emocions d’ahir, abans, durant i després de l’espectacle Versos contra la violència, creat per Valer Gisbert, a partir dels textos del llibre homònim de més de 70 autors, publicat per Onada Edicions.
Del com i per què dels recitals, del llibre i de l’espectacle, ja n’he parlat i podeu trobar informació al blog dels diLLUMs d’arts al forn.
Per una vegada, em temo que no seré breu.
Temps era temps, un xiquet de Cornudella de Montsant d’uns onze anys, el petit d’una família senzilla d’un petit poble del Priorat. No sé ben bé per quin motiu, aquell  xiquet que era jo, i que encara sóc, li va agafar la mania de fer fitxes dels escriptors que coneixia a través dels llibres de text de la seva escola petita, humil, senzilla i, per cert, pública. Desava aquelles fitxes d’Espronceda, Machado i companyia en un arxidor d’anelles que fa temps que no trobo, però que està, segur, esperant-me en algun racó de casa de mons pares (el trobaré un dia, segur). Podria haver col·leccionat futbolistes o cantants, però es veu que llavors ja tenia inoculat el virus immortal de la lectura. Inimaginable en aquells temps convertir-me en escriptor, si jo era un xiquet petit, senzill, d’un poble fora del mapa, sense una vida apassionant i extraordinària.
Però vés per on, l’any 1983, amb 18 anys, escric el meu primer poema. I el 1992 escric el meu primer conte. I el 2001 publico el primer llibre, Tens un racó dalt del món. Però em feia recança atribuir-me el nom d’escriptor. En el fons, encara era el xiquet tímid, i senzill d’un poble petit amagat al mapa.
L’any 2005 obtinc el premi Marian Vayreda i publico Postres de músic. Fou el punt d’inflexió, tot i que desconec encara els mecanisme que van produir el canvi aparent. La persona tímida, reservada, i que mai prenia iniciatives que era llavors, i que encara viu dins meu, va reemprendre la dèria de col·leccionar escriptors que, en gran part, han esdevingut amics i amigues (el major èxit que m’ha donat la literatura). Recordo perfectament quins foren els primers: Estrella Ramon i Francesca Aliern. M’hi vaig posar en contacte quasi sense gosar, i la seva humanitat fou una porta oberta per a mi, de dos fulles. Després tot ha anat a gran velocitat, i la meva col·lecció d’escriptors/amics es compta per centenars, i fotògrafs, i pintors, i escultors, i ceramistes, i he buscat complicitats amb tots ells, i he organitzat no sé ben bé quantes activitats, algunes de petit format, íntimes i tendres, i d’altres cercant la màxima participació. I un dels meus objectius sempre ha estat sumar, col·laborar, provocar contactes, crear sinèrgies, posar autors veterans al costat de novells, multiplicar creativitats, enriquir-me d’humanitat.
La culminació ha estat amb el projecte Versos contra la violència, nascut de forma senzilla i des de la màxima emoció, convertida en recitals de poesia, en un llibre, en un espectacle, en un proper documental i....
Ahir, a primera fila de l’Auditori, no em podia sentir més feliç i agraït, orgullós d’amics i amigues amb tant de talent que treballaven junts per primer cop.
Després, enmig d’abraçades i de plors, mon fill va vindre a felicitar-me, i tot continua.
I un dia trobaré la llibreta d’anelles on col·leccionava escriptors, perquè mai no l’he perduda.
GRÀCIES
.
És molta la gent a qui estic agraït, i podria caure en la temptació de dir que no puc esmentar-los a tots, però ho intentaré, perquè la llista de gent que ha participat al projecte Versos contra la violència fa goig. Perdoneu si em deixo algú.
.

Marga Julià, Roberto Oliván, Marta Viladrich, Montserrat Hernández, Albino Tena, Alba Figueroa, Octavi Pla, Meritxell Sabaté, Josep Pons, Joan Camps, Ismael Villamón, Cinta Villamón, Júlia Redó, Gema Panisello, Marisa Valls, Joaquim Vilagrasa, Òscar Ologaray, Dolors Queralt, Ajuntament de Tortosa, Òmnium cultural, Antena Cultural URV Tortosa, Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, Impremta Querol, El Forn de la Canonja, Institut Joaquim Bau, Mundo escénico, Susanna Ferreres, Marta Escolà, Adriana Alonso-Villaverde, Ajuntament de Roquetes, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Agustí Clua, Andreu Carranza, Àngel Martí, Anna Maria Franco, Atzavara-arrels, Baltasar Casanova, Begonya Ferré, Biblioteca Mercè Lleixà, Carme Cruelles, Carmen Martínez, Conxita Jiménez, Cor Flumine, Daniel Ruiz i Pallach, diLLUMS d’Arts al Forn, Dolors Roo, Eduard Carmona, Eduard Sánchez, Eduardo Margaretto, Emigdi Subirats, Emili Rosales, Enric Panisello, Èrika Ferraté, Ernest Redó, Esther Baiges, Fede Cortés, Gerard Lluís Climent, Glòria Fandos, Jesús M. Tibau, Joan Arrufat, Joan Todó, Joana Serret, Jordi Duran, Josep Igual, Josep Messegué, Juan Manuel Garcia, Judit Torné, Lluís Martín Santos, Lluís Villavicencio, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Mar de fora, Maria José Benlloch Estellé, Mario Pons, Màrius Pont, Miquel Franch, Miquel Reverté, Montse Boldú, Montse Pallarès, Núria Menasanch, Òscar Olagaray, Paco Murall, Pep Carcellé, Pep Carles, Pili Alegria, Rafael Haro, Ramon Sabater, Ricardo Gascon, Sergi Quiñonero, Sílvia Franzoni, Sílvia Panisello, Sinta Salvadó, Teresa Bertran, Tomàs Camacho, Txell Aixarch, Vicent Pelllicer, Xavier Aragó, Zoraida Burgos, Agustí Clua, Agustí Forner, Andreu, Brian Cutts, Carme Cruelles, Conrad Ibáñez López, Cristina Company, Elena Solé, Enric, Fèlix Edo Tena, Francesca Aliern, Gerard Vergés, Ignasi Blanch, Jere Soler Giménez, Joan Callau, Joan Gras, Josep Boldó, La Xicuela de Corriol Benlloch, Maria José Piñol, Montse Castellà, Núria Álvarez, Núria Ibáñez , Pilar Cabrera, Salvador Macip, Salvador Riera, Sandra Labenne, Santi Borrell, Sílvia Mayans, Toni Tèrmens, Valer Gisbert, Vicent Sanz, Xavier Miró, David Comuñas, Grup CREA.
.

Més informació:
Fotos de diversos autors en aquest àlbum
Emigdi Subirats
Àngel Martí
Montse Boldú
Atzavara-arrels
Canal Terres de l'Ebre
La Nova Escena
Fotos de Marta Escolà

Cap comentari: