Crec!

Xulio Ricardo Trigo a Tens un racó dalt del món

Xulio Ricardo Trigo ens visita  a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar del seu nou llibre, la novel·la guanyadora del Premi Nestor Luján de novel·la història, L'homenatge.   
L'excusa de la trama és un pretès homenatge que un crític d'art vol fer als principals artífexs del Modernisme, precisament al Cau Ferrat de Sitges. Es nota la visió fotogràfica de l'autora, i el llibre sobretot és atmosfèric, i el lector sura amb delicadesa per les pàgines, plenes de sentiments tan humans com la venjança, el menyspreu, la vanitat, el recel... 
I llum. 
També ens visita Ester Martí per a recomanar-nos llibres i per a parlar del Club de lectura fàcil, que es duu a terme entre la Biblioteca de Tortosa i el Centre per a la Normalització Lingüística.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 30 de maig i 6 de juny maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Fals proverbi armeni

No ploris quan se t'acabi el llapis; somriu a tot allò que has dibuixat. 
Fals proverbi armeni

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

Els complements del nom, d’Òscar Palazón

Els complements del nom, d’Òscar Palazón

Pagès Editors 2018 

Sinopsi

Aquestes narracions transcorren en un barri de l’extraradi d’una ciutat qualsevol. Cinc veus femenines parlen en primera persona de les seves pors, les seves frustracions i els seus somnis i, al mateix temps, dibuixen el retrat d’un personatge masculí amb el qual estan relacionades d’una manera més o menys directa. Les seves històries s’entrecreuen, creant-hi una xarxa de vasos comunicants que transformen uns textos aparentment independents en una novel·la breu. Els complements del nom no fa referència a cap funció sintàctica, sinó que intenta respondre una pregunta: fins a quin punt el nom d’algú condiciona la seva personalitat?

Guia sentimental del delta de l’Ebre, de Joan Todó

Guia sentimental del delta de l’Ebre, de Joan Todó

Pòrtic,  2018

Sinospi

Per Joan Todó, “fer aquesta guia ha estat l'excusa per anar a restaurants, voltar per platges, caminar entre arrossars, fer fotografies”. Lluny de les guies de viatge impersonals, merament pràctiques, Todó ha escrit una guia sentimental, com ho era el viatge de Laurence Sterne per França i Itàlia Al segle XVIII. Es tracta, doncs, d’una guia lliure, subjectiva i atzarosa.

Todó ha escrit i ordenat una colla de peces literàries sobre els aspectes més interessants del Delta de l’Ebre. Hi parla dels arrossars, de les anguiles, les barraques, el caciquisme, la Casa de fusta, el Poblenou del Delta, les muscleres, els fars, les illes, les especialitats culinàries, la jota, les manifestacions contra el transvasament i també dels escriptors i artistes que han descrit millor aquest territori mític.

El llibre, entre el glossari, el diccionari i l’almanac, es pot llegir també com la història d’un escriptor que intenta escriure una guia. Tot hi cap, en aquest llibre, i tot ho abraça la mirada i l’estil de Joan Todó.

Melodia d'una absència, de Joan Roca

Melodia d’una absència, de Joan Roca

Capital Books, 2018 

Sinopsi

Tot arrenca quan el jove Bastien, estudiant de música a Viena, rep d’una tavernera jueva unes velles i estranyes partitures que el seu pare li va deixar abans de morir: «Mira, no hi ha cap nota escrita en cap de les dues claus. Només l’armadura, només la tonalitat amb aquesta tinta de color vermell. Mi major o do sostingut menor. Però ni rastre de les notes. [...] El meu avi deia que els esperits i els fantasmes parlen en do sostingut menor...»

Mentre intenta resoldre el misteri que amaguen les partitures —perilloses, qui sap si maleïdes—, Bastien s’enfrontarà també al misteri de la seva identitat i al passat tèrbol de la seva família, odiada i temuda durant dècades, originària de la Cava, al delta de l’Ebre. Quan hi viatgi en busca de respostes, totes les tragèdies que encara no han cicatritzat es desencadenaran.

Una apassionant novel·la d’intriga i misteri que recrea un delta de l’Ebre mític i màgic.

Comentari

Primera novel·la d’un autor que aconsegueix no deixar-te indiferent des de la primera pàgina. I quan dic indiferent, vull dir de forma positiva. He parlat amb diverses persones que m’han parlat de l’agradable sensació que els ha proporcionat el llibre, de la sorpresa, de preguntar-me “qui és aquest Joan Roca?”, de com, el alguns moments, han visualitzat imatges de Macondo.

L’autor també és músic, i en la música potser s’ha inspirat per a escriure el llibre, i la música té la clau d’alguna mena de misteri que ens fa seguir la trama, però la trama no és per a mi l’essencial, sinó el fet de gaudir de les paraules.

La pols dels dies, de Carme Cruelles

La pols dels dies, de Carme Cruelles

Onada Edicions, 2018

Sinopsi

La pols dels dies és una obra juvenil apta per a totes les edats. Els relats, que en un principi formaven part d’un blog titulat De menta i poliol, s’han convertit en un llibre que presenta una doble trama: la veu d’un xiquet de tretze anys que mostra una galeria de personatges i situacions curioses a través d’un dietari de curta durada i els escrits enigmàtics de la mare dotats d’un llenguatge ple de tendresa poètica i crua realitat. L’obra posa en relleu pensaments o sensacions del tot humanes i universals. Un llibre fet de retalls petits o gairebé minúsculs com aquella pols lleugera que s’aixeca quan hom comença a fer camí en la ruta fugaç dels dies. Com ja és costum en l’autora, cal destacar també la profusió de referents literaris de tots els temps i totes les cultures i un homenatge remarcable a diversos escrits periodístics d’autors d’actualitat.

Comentari

Començo comentant el llibre donant-li la volta a l’inici de la sinopsi que apareix a la contraportada: La pols dels dies és una obra per a totes les edats apta per al públic juvenil.

No, em rectifico, l’edat no és una bona dada per a mesurar l’aptitud del lectors del llibre: La pols dels dies és una obra apta per al públic amb sensibilitat.

Abastenir-se amants exclusius del misteri, de les trames recargolades amb mestria de rellotge.

És una novel·la? És un recull de narracions? Es podria incloure en alguna d’aquestes etiquetes, però, bàsicament, el que trobareu al llibre és poesia.

La relació mare fill és el fil conductor per on discorre el llibre a dos nivells ben diferenciants, a dues veus ben marcades: el fill adolescent en plena fase de posar-se la toga i jutjar sa mare, mancat encara, potser, de les eines necessàries, intentant trobar la sortida digna enmig del silenci i del seu “poder devastador”. I l’altra veu, la de la mare, és qui trenca aquest silenci a través dels seus relats, una eina per a intentar-se explicar, no les respostes, sinó simplement la seva forma de mirar.

Aquests relats ens deixen intuir històries, són mirades que ens ensenyen a mirar.

Homenatge a Philip Roth

Homenatge a Philip Roth, un dels grans que no ens deixarà mai del tot.

La vida darrere de l'aparador, a Maridatges literaris

Tinc molts amics i amigues de lletres amb qui sempre és un plaer coincidir per fer la xerrada, però n'hi ha uns quants que tenen el do de carregar-te d'energia. Un d'ells és l'Andreu Carranza, que a les nostres tertúlies hi posa tanta o més vitalitat que als seus llibres.
Fer-ho davant d'unes càmeres crec que ens surt amb força naturalitat. Ho podeu comprovar a la xerrada que vam fer al programa que presenta a Canal Terres de l'Ebre, "Maridatges literaris", en què vam parlar del meu llibre més recent, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions). Però també parlem d'altres coses, relacionades ambla literatura i la vida, que maridem amb el vi negre Il·lusió del celler Clua de Villalba dels Arcs. 
El podeu veure en aquest enllaç
A més, durant la gravació, vaig tenir el gust de trobar-me amb Òscar Palazón, a qui entrevistava sobre el seu llibre Els complements de nom. Amb ell tenim velles coincidències. Ja fa deu anys el vaig conèixer a través del seu blog El vertigen del trapezista, ens férem amics, i em va cedir el nom del blog per al meu tercer llibre, i ens hem presentat mútuament diversos llibres.

La poesia respon, però no pon.

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

El cas dels homes tatuats, d’Elvira Andrés i Manel Joan i Arinyó

El cas dels homes tatuats, d’Elvira Andrés i Manel Joan i Arinyó

Bromera Edicions 2018 

Sinopsi

Quan James Thomson, soci majoritari dels magatzems Smart, apareix mort amb una sèrie de números i lletres tatuats al pit i a l’esquena, la policia de Nova York queda totalment desconcertada. Tanmateix, Stella, la jove inspectora d’homicidis encarregada de la investigació, relacionarà el cas amb dos assassinats comesos un parell d’anys enrere i batejats per la premsa com «El cas dels homes tatuats». Com Thomson, els altres dos cadàvers van aparéixer amb lletres i números impresos per tot el cos però, a més a més, van ser mutilats de manera esgarrifosa. Quina relació hi ha entre aquests crims allunyats en el temps amb unes víctimes aparentment inconnexes? Stella haurà de fer el cor fort si vol evitar que l’assassí torne a actuar. 

Escrita a quatre mans i guanyadora del Premi Isabel de Villena de Narrativa dels Premis Literaris Ciutat de València, El cas dels homes tatuats és una novel·la negra trepidant i plena de suspens. 

El gran llibre dels animals gegants / El petit llibre dels animals més petits, de Francesca Cosanti, Cristina Banfi i Cristina Peraboni

El gran llibre dels animals gegants / El petit llibre delsanimals més petits, de Francesca Cosanti, Cristina Banfi i Cristina Peraboni

Cossetània Edicions, 2018

Hi ha animals que són gegantins, més grossos que alguns vaixells, automòbils o fins i tot que casa teva. D’altres, en canvi, són més petits que una moneda i podrien viure en una closca de nou! En aquest llibre els hi trobareu tots! A les pàgines d’El gran llibre dels animals gegants s’hi inclou una selecció dels gegants de la natura; a les d’El petit llibre dels animals més petits, s’hi recullen els animals més MENUTS que et puguis imaginar: vine a conèixer-los!

en forma de pluja tèbia

El temps no desapareix; s'evapora i, de tant en tant, et cau en forma de pluja tèbia i, si no dus paraigües adequat, et mulla.
.
Inspirat en una imatge de Montse Argerich.

El dia celebra que obris els ulls, Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

L’illa de Bembé, de Mercè Falcó

L’illa de Bembé, de Mercè Falcó

Rosa dels vents, 2017

III edició del Premi Autor Revelació convocat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès

Sinopsi

A finals del segle XIX la Maria, una jove barcelonina de només disset anys, es enviada pels seus pares a Cuba després de celebrar per poders un matrimoni de conveniència amb un terratinent sucrer. En aquesta terra estranya veurà com, acostumada a una vida còmoda i avorrida a Catalunya, el seu món canvia radicalment: allà haurà d'aprendre a conviure amb un marit molt més gran i desconegut, uns esclaus africans que li fan de criats i que veneren deus misteriosos, la corrupció i repressió dels governants, la violència d'una guerra incipient i la relació amb un funcionari de duanes crioll, tan apassionada com perillosa, que portarà conseqüències més devastadores que els huracans que amenacen constantment aquesta idíl·lica illa de l'Atlàntic.

L'illa de Bembé és una epopeia literària emotiva que representa un mosaic cultural fascinant, ple de personatges que poblen Cuba, una colònia espanyola on res no és blanc o negre i no sempre es pot anar amb la veritat per davant.

Comentari

La novel·la comença amb l’enterrament de la protagonista. Tranquil·litat, això no vol dir que l’autora ens xafi el final, ja que la mort és el més previsible dels finals, però sí que ens avança que la Maria, aquesta noieta de Barcelona ingènua i innocent que coneixerem al següent capítol, es convertirà en una gran dona. Un inici molt potent, i potser arriscat, però que ens farà tenir ganes de compartir aquesta transformació. Aquesta és una de les facetes que més m’atrauen del llibre, ser testimoni del creixement de la protagonista, i de com aprén a prendre les regnes de la seva vida, en un ambient hostil i masclista, de com s’adapta a les circumstàncies amb intel·ligència, de com sap treure el millor de cadascú.

Comencem, per tant, amb una noieta de classe bona que ha anat a menys, obligada per imposicions socials i familiars, sota xantatge emocional, a casar-se amb un home gran a qui ni coneix. És una història mil cops explicada, però l’autora li sap donar certs ingredients que ens animen a explorar-la. Podria haver caigut, per exemple, en la temptació de presentar algun personatge dolent, molt dolent, que són agraïts i que creen dependència, però ha decidit fer-los a tots humans, polièdrics, amb els seus dubtes i matisos, víctimes del moment i del lloc que els ha tocat jugar.

Francesc Panisello, el marit, amo d’una plantació on treballen esclaus, tenia tots els números per a fer-se odiós, però sovint només és maldestre, i la seva moral, dins de certs límits que semblen inquebrantables, és oberta, pràctica i fins i tot un amica liberal.

La llibertat i l’esclavitud, on comença l’una i on acaba l’altra, de quantes maneres poden vestir-se? Quines formes pot adoptar la fe? Fins on arriba la màgia? Són preguntes que ens pot fer plantejar el llibre.

Per cert, el col·lectiu diLLUMs d'arts al forn, que ens trobem a Tortosa els primers dilluns de mes, ja fa mesos que vam tenir el privilegi d'escoltar l'inici d'aquesta novel·la en veu de l'autora, i ens plau veure'l ara publicat i premiat.

no hi ha res segur en aquest món

vaig començar a pensar que potser no hi ha res segur en aquest món, ni tan sols els programes de festa major.
.
Artur Bladé i Desumvila, L'edat d'or

Manel Ollé a Tens un racó dalt del món

Manel Ollé ens visita  a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de l seu nou llibre, una novel·la amb que inicia una trilogia: L'escamot de la nit serrada.  
Ambientada a la immediata postguerra, és un nou homenatge de l'autor al territori que el va veure néixer, a les paraules, a la gent senzilla, humil, noble i plena de saviesa, encarnada, sobretot, en un pastor. 
També ens visita Mariola Castaño per a recomanar-nos llibres i per a parlar d'activitats que duu a terme des de la Central de Biblioteques.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 16 i 23 de maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

La clau al pany. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

Gossos i llops, d’Hervé Le Corre

Gossos i llops, d’Hervé Le Corre

Bromera Edicions 2018 

Sinopsi

Després d’haver passat cinc anys tancat per un robatori perpetrat amb el seu germà, Franck surt de la presó amb vint-i-cinc anys i l’esperança de repartir-se els diners de l’atracament. Però fora no l’espera Fabien, qui ha viatjat a València per negocis, sinó la família de la seva cunyada Jessica, gent tòxica, hostil i plena d’amargors: el pare repara vehicles robats, la mare és una vella verinosa i Rachel, la filla de Jessica, pateix els malaltissos canvis d’humor de la seva mare amb un estoïcisme silenciós. L’atmosfera opressiva en la qual discorre la trama captiva des de les primeres pàgines i ens submergeix en un món de delinqüència, droga i màfies on la força dels personatges rau en el seu aterridor paisatge interior.

Le Corre signa amb una rúbrica inconfusible un nou capítol de la novel·la negra de suspens. Una història ambientada al departament francès de la Gironda, un paisatge humit i inquietant que es convertirà en un protagonista més d’aquesta tragèdia. 

verds exaltats per l'alegria de la pluja

Tornant de Cornudella aquest diumenge a la tarda feia goig veure totes les varietats de verds exaltats per l'alegria de la pluja.
Les gotes queien manses i profitoses sobre els camps, sobre els vidres del cotxe, i era impossible no aturar-se per retratar aquest moment de comunió entre el cel i la terra.

(Repetició d'un apunt publicat fa 10anys, el 12/5/2008)

El vertigen del trapezista, 10 anys

El vertigen del trapezista ja ha complit 10 anys.
És el meu tercer llibre, un dels que més estimo i, de llarg, el llibre del qual he fet més presentacions, clubs de lectura, etc, des de Blanes a l'Alcúdia de Crespins.
Eren anys d'efervescència blocaire amb què vam teixir una xarxa de grans complicitats.
Gràcies a l'aposta decidida i cega que va dipositar Cossetània Edicions amb mi i amb els meus contes, i que tants des fruits ha donat.
Gràcies a Òscar Palazon per cedir-me el títol, tret del seu blog.
Gràcies també a tots els comentaris sobre el llibre que he anat recollint en aquest enllaç.
Gràcies a la deliciosa colla que van rodar el curtmetratge Espantant gavines, basat en un dels contes, i dels quals en va sortir el Grup CREA

Falsos provebis

diLLUMs d'arts al forn, trobada de maig

Ahir, nova cita mensual dels diLLUMs d'arts al forn.
Comencem amb una  nova proposta lúdica a càrrec de Mercè Falcó, que ens ha fet un kahoot literari amb preguntes sobre Gerard Vergés, del qual han resultat guanyadors Gonzalo Luna i Xavier Aragó, que reben com a obsequi un llibre de Manuel Pérez Bonfill.
Ernest Redó ens parla de l'èxit de la iniciativa Versos per a la il·lusió, gràcies a la qual s'ha superat l'objectiu que els alumnes de l'Escola de Remolins tinguin un viatge de fi de curs, i moltes coses més.
Llegim les poesies participants al concurs mensual, aquest cop inspirades en una pintura de Fernando Ferré, i un cop fet l'escrutini dels vots entre els assistents a la trobada, en resulta guanyadora Montse Boldú, que rep de mans de l'autor la pintura esmentada.
Ester Galindo ens dóna el resultat de la iniciativa del joc basat en les 20 caricatures d'autors ebrencs que es va dura  terme al voltant de la diada de Sant Jordi.
Sisco Lahosa reparteix còpies de l'article que proposa cada mes per a reflexionar.
Xavier Aragó ens llegeix també un article que vol compartir.
Donem la benvinguda a Miquel Torta, que s'incorpora a les trobades i ens porta una mostra del seu treball; un dibuix inspirat en Picasso.
Ricardo Gascon ens porta les postals que recreen les pintures que formen part de l'exposició Art contra la violència, de Falset, amb poemes del llibre Versos contra la violència al revers.
Portem l'obsequi de l'EMD de Jesús al col·lectiu Versos contra la violència, en motiu d'haver estat els inauguradors de la XII Fira Literària Joan Cid i Mulet, i que deixem al Forn de la Canonja, com a espai de les nostres trobades.
I mengem anguiles rostides, i baldana, i bevem, i xalem i fem amistat.
Us voleu perdre la propera trobada del 4 de juny?

Escriptor a l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus

El passat 3 de maig vaig gaudir d'un d'aquests regals que t'arriben de tant en tant, gràcies al programa Autors a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, i que faciliten la presència d'escriptors a les escoles.
Aquest cop la invitació m'arriba des de l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus, per tal de fer una xerrada a alumnes de 4t, 5è i 6è de Primària, que s'han llegit prèviament una selecció dels meus contes, com ara el relat De paper de plata, del recull El vertigen del trapezista, Roig, de Postres de músic, i La cruïlla, de I un cop de vent els despentina. La tria m'ha fet goig, especialment en el cas de La cruïlla, que és un conte escrit ja fa molts anys i que no havia tornat a rellegir fins el dia abans de la meva visita a l'escola. Ha estat com retrobar-te amb un vell amic, i descobrir que és el mateix de sempre, que hi pots continuar parlant com si no hagués passat el temps. El protagonisme dels conte és un xiquet que juga pels carrers de Cornudella i a qui li encarreguen que prengui una difícil decisió, una decisió que potser no és apta encara per a un xiquet tan petit.
Durant la meva xerrada m'intento mostrar proper i senzill, i demostrar que els escriptors no som gent allunyada del seu món, que qualsevol d'ells i elles ho pot arribar a ser. I jugo i els faig jugar amb les paraules, amb nanocontes, amb desdefinicions, i els parlo de les aventures d'uns mitjons caiguts a la vorera, i, en resum, espero haver sembrat alguna petita llavor d'amor pels mots i la literatura.

Versos contra la violència, a Reus

El passat dia 4 de maig, nou acte del col·lectiu "Versos contra la violència", aquest cop a la Sala Santa Llúcia de Reus, en un recital poètic i musical coordinat pels amics i amigues del Safareig poètic i on hem participat gent de les Terres de l’Ebre, de Reus, de Tarragona i del Priorat.

L’acte ha estat conduït per Eduard López i Carme Andrade i hem participat Àngel Martí, Baltasar Casanova, Pilar Garriga, Domingo Monlleó, Xavier Aragó, Jesús M. Tibau, Conxita Jiménez, Carme López, gent del col·lectiu d’avis i àvies com Coia Vinaixa, Dolors Monné i Anton Veciana, gent de Safareig poètic com Antònia Farré Sanfeliu, Elisabet Márquez, Pep Macaya i Mònica de Dalmau Mommertz i les actuacions musicals d’Alba Figueroa, Cinta Villamon, Enric Panisello, Mario Pons, Pili Cugat, Carlos Lupprian, i Fito Luri.

Es pot veure el recital complet en aquest enllaç.

ACABEU LA FRASE

 No aconsegueix treure la pols dels seus dies, i decideix comprar...

Ara, de Josep Maria Bonet

Habrá valido la pena, d'Enric Panisello

Des de que estic al món de la literatura sempre he mirat d’anar col·leccionant autors i autores, de manera que quan en descobreixo un de nou, especialment si és proper a les Terres de l’Ebre, miro de posar-m’hi en contacte, per al que convingui. Més d’una vegada ha estat a l’inrevés, i autors que han escrit la seva primera obra, es posen en contacte amb mi per tal de buscar consell. Això provoca emocions diverses, d’orgull perquè hagin pensat que la meva opinió els pot ser útil, de tendresa en recordar els meus inicis, i de certa sorpresa per què jo, després de tants anys intentant viure del “cuento” sense aconseguir-ho, considero que em trobo més en la fase de rebre consells, que de donar-los. Però sigui com sigui, no dubto en posar-me al seu servei per a, almenys, parlar-los de la meva experiència i oferir-los les poques coses que sé, i les moltes sobre les que dubto, de manera que sempre penso que, enlloc d’obrir-los portes, els he ensenyat massa finestres.

Fa uns mesos, fou Enric Panisello que em va demanar consell, ja conegut a les nostres terres per la seva vessant musical, i per això ara em fa goig tenir el seu llibre a les mans.

Després de llegir els seus poemes, coincideixo en molts dels comentaris que Baltasar Casanova escriu al pròleg. Es nota un gran domini del ritme, possiblement fruit de la seva vessant musical, però jo crec que va més enllà, i que és quelcom natural a l’Enric, que sap jugar amb les paraules amb la facilitat d’un xiquet, amb un enginy i una frescura que se li descobreix de seguida a les seves actuacions amb la guitarra. Domina les estructures clàssiques sense deixar de ser modern, amb tocs d’humor agredolç. He escoltat comentaris de gent que diuen que sabineja, o que, millor encara, que ens recorda a Javier Krahe, però l’Enric té personalitat pròpia, afany creatiu, i aquell do tan preuat de no parar de sorprendre, fins i tot a si mateix.

Ai, els extrems!

Planterista a la vora del riu explica a una clienta: “l’extrem de fred i l’extrem de calor no les deixa florir; per això als mesos de gener i febrer, i juliol i agost, no tenen flors”

Ai, els extrems!

S'amaga el sol del vespre. Música de Fernando Mestres i lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir una nova cançó de Fernando Mestres, que ha musicat els poemes del meu llibre A la barana dels teus dits. És de Cornudella de Montsant, el meu poble, la música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions d'autors com Miquel Martí i Pol o autors del poble com Joan Baptista Espasa.

No és la derrota, sinó el vent, a la Fira del llibre de València

El passat 30 d'abril vaig per primer cop a la Fira del llibre de València, per tal de dur a terme una activitat escolar que porta per nom Els objectes ens inspiren històries.
Allí parlaré amb dos grups de 1r d'ESO de l'IES Lluís Vives, al voltant del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), on el fil conductor és precisament un objecte: un mitjó.
Com m'agrada ser juganer, havia proposat que buscaríem històries basades en objecte que hi hagués al lloc de la xerrada. El que no m'imaginava era trobar-me amb l'esquelet de la foto, amb la silueta de l'ombra d'una dona al darrere. Tot plegat, massa evident per a inventar històries basades amb aquest personatge. També hem jugat amb el mateix dibuix del cartell de la Fira, que mostra un lector concentrat en la lectura d'un llibre mentre és a punt de ser devorat per un cocodril. He provocat que imaginessin per què llegeix en aquestes circumstàncies, i si la lectura és la causa del perill o és la salvació. En el segon cas, suposant que els llibres ens salvin dels perills, els he preguntat què representa el cocodril, i entre les moltes respostes, me'n quedo una de cadascun dels dos grups: la vida, la ignorància.
És bonic anar a les escoles i aprendre.

Converses agafades al vol

Pel carrer em trobo un grup de tres homes amb aire d'executius ben vestits. Escolto com un explica amb seguretat:
"Per a mi hi ha dos coses bàsiques per a qualsevol màquina..."
.
Sí, les màquines són més senzilles; les persones, no tant.