14 d’agost 2018

El calaix dels vols perduts, fragment



Fer avançar aquella reina en diagonal era un acte irreversible que tenia conseqüències. N’eres conscient, i de la immutable mirada del sultà, i de la tensió que s’intuïa als braços encreuats dels guardes que us envoltaven amb rostre impassible, com de cera. Tres donzelles serviren aigua amb gotes de llimona verda refrescant; les seves passes eren subtils com el balanceig d’un vel, avesades a moure’s amb discreció. Gaudires breument de l’espurna dels seus ulls, una mirada d’alerta, d’ocell que anuncia el vol del falcó proper. Per les finestres entrava l’aire sagrat del Ganges, i les cortines ballaven sense fer soroll, etèries.
I vas matar-li aquella torre; l’aixecares lentament amb dos dits, amb por que s’esberlés en mil trossos, com els somnis dels ancians que envelleixen prematurament.
.

Cap comentari: