04 d’agost 2018

Sopar de lletres a Tortosa. Onada Edicions



Dimecres passat, 1 d’agost, nova edició del Sopar de lletres que organitza Onada Edicions des de fa quatre anys, de forma itinerant dins del principal territori d’acció de l’editorial, que Miquel Àngel Pradilla defineix físicament i històricament com l’antiga diòcesi de territori.
Enguany li ha tocat a Tortosa i, és clar, quan jugues a casa sents una mica més de responsabilitat i emoció.
Aquesta trobada s’està consolidant com una més de les moltes cites anuals en què ens trobem la gent de la cultura del territori per a estretir lligams i afectes, augmentar el coneixement mutu, dotar-nos d’autoestima i, perquè no, per a mostrar de forma orgullosa la quantitat i la qualitat de talent de què disposem.
Impossible citar tots els amics i amigues amb què em faig trobar (érem uns 130 comensals), saludar, besar, encaixar, abraçar..., tot enmig de l’aire festiu que regala l’estiu, i de l’aire fresquet que regala la instal·lació de climatització del rstaurant, i que es va agrair gairebé amb emoció, en plena onada de calor.
I Onada també de llibres.
L’acte serveis per micropresentar algunes de les novetats de l’editorial del darrer any, d’agost a agost, o millor encara, com diu Miquel Àngel, de sopar a sopar.
Obro parèntesi (Miquel Àngel, ja afable de forma natural, durant aquest sopar, llevat dels nervis previs perquè la gent no tenia pressa per a entrar al menjador, mostra un somriure de felicitat que es contagia), tanco parèntesi.
Durant el sopar, entre plat i plat, es van micorpresentar divuit (sí, sí, divuit) llibres. Des de l’organització es va insistir en el terme “micropresentació”, acotat a tres minuts com a màxim, i que Òscar París, conductor de l’acte, es va cansar de reiterar, pregar i gairebé suplicar. Una estiradeta d’orelles amb molt d’afecte a alguns companys i companyes que no acaben de dominar això del temps en actes amb tanta i variada concurrència a l’hora de parlar.
Per part meva, juntament amb l’inseparable Ricardo Gascón, amb qui ja formem un tàndem, com a mínim perillós, vam presentar el llibre, l’espectacle, el projecte, Versos contra la violència. Ricardo, a més, que es menja una capsa d’idees amb llet cada matí per a esmorzar, va llançar la proposta de nomenar Onada Edicions per a la Creu de Sant Jordi, que jo rubrico per al seva gran tasca en favor de la terra i de la llengua en un territori clau i cèntric dels Països Catalans.
L’acte també va servir per a homenatjar dos il·lustres, estimats i irrepetibles titans de la nostra cultura que ens han deixat durant l’any: Carles Santos i Manuel Pérez Bonfill, recordats per Alícia Coscollano i Emigdi Subirats. Sobre el nostre mestre de sempre, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va anunciar qu eal mes de setembre se li retrà un homenatge oficial, que serà el preludi de posteriors jornades d’estudi que se li dedicaran.
Com a colofó de l’acte, cada any Onada Edicions homenatja una persona o entitat del territori, que aquest cop ha estat la llibreria Viladrich, personificada en Rafel Rovira, Vanessa Bargalló, Ester Galindo, Imma Casademunt i, al seu davant, Rosa Cubeles o, com és més coneguda, Rosa de Viladrich. Vaig tenir l’honor que m’encarreguessin la laudatio, que hem fet a miges amb Manel Ollé.
Una nit fantàstica.
En sortir del restaurant, en entrar a la xafogor tortosina camí de casa, la foscor de la nit era una onada de satisfacció.
.
Més imatges a l'àlbum de fotos
Notícia a Canal 21
Sala de premsa Onada Edicions

Cap comentari: