Fa anys que practico el bookcrossing, i he alliberat,
sobretot a Tortosa, centenars de llibres. Els deixo en llocs no habituals per
tal que se’ls trobi gent de forma imprevista, amb l’esperança que s’ho prenguin
com una sorpresa, com un regal, per tal que, potser, s’endugui a casa un llibre
una persona que no en té costum. Dins hi escric una nota o hi deixo un paper on
explico que el llibre no està perdut, sinó alliberat; hi afegeixo les meves
dades de contacte i els demano, si us plau, que m’expliquin com l’han trobat.
Aquesta minoria es mostra molt agraïda i, normalment, desconeixen el senzill
funcionament d’aquest joc que, en general, es basa en què facin el que vulguin
amb el llibre.
Poquíssima gent ho fa, menys d’un 10%. No sé per què l’altre
90% no em diu res: peresa? por?
desconfiança? vergonya? indiferència? potser no tenen accés a les xarxes
socials?
Però una part molt minoritària, per sort, té un comportament
que escapa absolutament de la meva comprensió. Aquest matí, per exemple, hores
després d’alliberar un exemplar, he comprovat que algú havia agafat el llibre,
se l’ha quedat i, amb menyspreu i incivisme, ha llençat el paper al terra.
Pitjor va ser fa uns anys, quan l’endemà vaig trobar el llibre amb totes les pàgines
estripades. Aquests individus, minoritaris, són d’una espècie amb la que no m’hi
reconec.
1 comentari:
És una pràctica que coneixia però mai he practicat ni forma activa, deixant llibres, ni pasiva, recollint-los. Amb el teu permís, em sembla que copiaré la teva iniciativa i començaré a deixar jo també llibres pels llocs.
És molt lamentable aquesta gent que fa aquestes coses. Si trobes un llibre i t'agrada te'l quedes, i si no t'agrada, doncs el deixes allà mateix.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada