Alliberant llibres

Fa anys que practico el bookcrossing, i he alliberat, sobretot a Tortosa, centenars de llibres. Els deixo en llocs no habituals per tal que se’ls trobi gent de forma imprevista, amb l’esperança que s’ho prenguin com una sorpresa, com un regal, per tal que, potser, s’endugui a casa un llibre una persona que no en té costum. Dins hi escric una nota o hi deixo un paper on explico que el llibre no està perdut, sinó alliberat; hi afegeixo les meves dades de contacte i els demano, si us plau, que m’expliquin com l’han trobat. Aquesta minoria es mostra molt agraïda i, normalment, desconeixen el senzill funcionament d’aquest joc que, en general, es basa en què facin el que vulguin amb el llibre.

Poquíssima gent ho fa, menys d’un 10%. No sé per què l’altre  90% no em diu res: peresa? por? desconfiança? vergonya? indiferència? potser no tenen accés a les xarxes socials?

Però una part molt minoritària, per sort, té un comportament que escapa absolutament de la meva comprensió. Aquest matí, per exemple, hores després d’alliberar un exemplar, he comprovat que algú havia agafat el llibre, se l’ha quedat i, amb menyspreu i incivisme, ha llençat el paper al terra. Pitjor va ser fa uns anys, quan l’endemà vaig trobar el llibre amb totes les pàgines estripades. Aquests individus, minoritaris, són d’una espècie amb la que no m’hi reconec.