Només un home que
neix o un home que mor pot estar tan sol com jo ho vaig estar aquella nit, al
far.
La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol
La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol
Jo no sé res de la
guerra, només em fixo que l’ordi està a punt per segar.
El guardià de les trufes, de Fèlix Edo
El guardià de les trufes, de Fèlix Edo
Escoltar és un hàbit que consisteix a separar-nos del xivarri
obsessionat que portem dins.
Les hores, de Josep Pla.
Hi ha gent que odia els llibres, siguin
com siguin. És l'odi de l'impotent, tan de plànyer.
Viatge a l'esperança, d’Artur Bladé i Desumvila
Hereto els vestits
del mor que aviat seré.
El doctor Rip, de Salvador Espriu
El doctor Rip, de Salvador Espriu
Hi ha dies que no tinc l'any. Vull dir que el
present (que en veritat només pot ser memòria) s'encaterina amb les imprecises
dunes del futur.
Quaderns deltaics, de Josep Igual
Quaderns deltaics, de Josep Igual
Passaria les hores contemplant les cicatrius
que et delimiten: vull ser topògraf del teu cos.
Poesia a la frontera, d’Òscar Palazón Ferré
Poesia a la frontera, d’Òscar Palazón Ferré
Només les muntanyes
eren al seu lloc de sempre i mostraven la mateixa fesomia, com guardians
immutables enmig la fugacitat de les coses.
Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada