Problemes físics em porten a fer rehabilitació. Durant uns
dies coincideixo amb un noi que està de pràctiques, molt amable i atent. Tot i
els esforços per parlar castellà i entendre el català, es nota per l’accent que
és de França; de Marsella, per ser més concret.
Quan feia primària, aquells anys a Cornudella, estudiàvem
francès com a llengua extranjera, no teníem elecció, i així vaig seguir, per inèrcia,
durant el Batxillerat. Són coses d’aquesta generació que hem viscut i vivim a
cavall de dos segles. Escoltar parlar en francès em retorna a aquella època i,
tot i que fa molts anys que no l’he practicat, de seguida em venen a la memòria
les paraules, la pronunciació d’aquella mestra, alguna cançó de Moustaqui que
dus gravada a l’inconscient. M’agrada escoltar parlar francès, el seu amor a la
llibertat, el seu respecte a la cultura, i una llengua que enlloc del nostre
noranta diu quatre vingt dix, mereix tot
el meu respecte i admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada