20 de novembre 2019

POEMA EN CADENA PER WHATSAPP II


Fa uns dies vaig iniciar un segon poema en cadena per whatsapp (el resultat del primer es pot llegir en aquest enllaç  ).
Aquest segon poema el vaig iniciar enviant un vers a Sílvia Panisello a través d’un missatge per whatsapp, amb les instruccions següents: afegir un vers al final, acompanyat del seu nom entre parèntesi), i reenviar-ho tot a una altra persona, per tal d’anar seguint la cadena.
A les indicacions afegia que en arribar al vers número 10, 20, 30, etc, enviessin el resultat per correu electrònic., i el desè vers, seguint les instruccions perfectament, m’ha arribat de la mà de Carme Cruelles.
Aquí teniu el resultat:
.
Aquella aigua, curiosament, tenia tots els sabors,  (Jesús M. Tibau)
només calia fer-ne un glop, tancar els ulls i respirar fort. (Sílvia Panisello)
Alguna cosa innata havia entrat a dintre meu, que m'estremia fort. (Montse Pallarés)
Clucs els ulls, em va semblar que l'aigua tenia el gust enyorat dels teus llavis. (Montse Boldú) 
Aigua, rosada, boira... ella nodreix les meves arrels, està en els meus ulls com si fossin perles. (Anna María Franco Vaqueras)
Records de sequera que s'agombolen a l'estómac, van morint a cada tast lent, que assaboreix el matís. (Àngel Martí)
Entumits els pensaments,el batec, les paraules, la vida. (Àngels  Puente)
No s'empassa l'aigua l'amargor d'aquell " t'estimo " no dit. ( Isabel Labòria)
L'aigua obscura del pou, el bes fràgil de la mort, l'ull més tèrbol on t'endinses. (Conxita Jiménez)
I, amb les mans, s'escampava l'aigua per tot el cos, com un infant que volgués amarar tot el món d'aquell blau (Carme Cruelles)