04 de juny 2022

Amb L'espectacle de la vida, a Tivenys

 





Surto en cotxe cap a Tivenys per a una nova presentació de L’espectacle de la vida, (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis), dins del marc de la Setmana Cultural d’aquest poble. Ja fa dos anys, el 2020, van tenir la iniciativa de començar aquesta activitat, en plena pandèmia i confinament, en format virtual llavors, i l’alcalde em va demanar una breu intervenció en vídeo. Enguany es va tornar a posar en contacte amb mi per a participar-hi ja de forma presencial, per a presentar un llibre, i de totes les novetats que he tingut aquests dos anys escullo L’espectacle de la vida, el meu llibre més personal i, potser (que no m’escoltin la resta) un dels que més estimo. Abans de dur a terme qualsevol activitat com aquesta hi ha moments de nerviosisme, d’incertesa, però quan la idea de presentar un llibre no ha estat teva, sinó que t’ho demanen d’algun lloc, la seguretat és completa, i l’agraïment perquè hagin decidit apostar per tu. I aquestes són les emocions que m’acompanyen quan pujo el cotxe, juntament amb l’escalfor acumulada de tota la tarda al sol. A mitja rambla Felip Pedrell, recent asfaltada, em trobo de cara un cotxe que porta un sofà lligat al sostre, i no puc evitar, ni vull, cercar referències mentals de Mr. Bean, i somriure amb la finestreta encara oberta.

Arribo a Tivenys i aparco vora el parc. Un espai extraordinari en un revolt de riu, ple de verd i de frescor, un decorat que ja coneixia de trobades i berenars/sopars amb amics i coneguts. L’alcalde ja hi és també, preparant l’equip de so, i fem tertúlia, i li manifesto el meu desig d’aprofitar aquest espai privilegiat per a fer activitats culturals. Compartim certes incerteses i laments, relacionats amb el molt que costa fer arribar a una majoria de gent aquesta mena d’actes, sense el reclam alimentari d’una bona baldanada, que acostumen a ser minoritaris, però ens enfortim mútuament en la necessitat de persistir. Els pobles, per petits que siguin, tenen un paper cabdal en la difusió de la cultura, i no s’han de sentir frustrats per la baixa assistència de públic, al contrari, ja que proporcionalment sempre és molt superior que a les grans ciutats. Jo soc de poble, i als pobles m’hi trobo molt a gust, i normalment el tracte és més proper, més agraït, més reconfortant.

Tot això ho explico quan començo la meva intervenció, abans d’explicar el sentit de L’espectacle de la vida, la motivació, l’exemple que dona de com mirar i gaudir de tot allò de petit, senzill, i emotiu que ens envolta. I, sobretot, en llegeixo fragments, la majoria amb mon fill de protagonista.

En acabar, la gent es mostra amable i agraïda. L’alcalde m’obsequia una mostra de ceràmica típica del poble. Materials i vivències humils, i properes, i de veritat, com la gent de poble.