22 de juny 2022

Crònica d'un vespre poètic a L'Ampolla

 












M’encanta encetar iniciatives, sobretot si tenen ingredients lúdics i culturals. Per això, quan fa unes setmanes em va trucar Paul Martín per a demanar suport, m’hi vaig llançar de cap.

Paul Martín és un exemple de les moltes persones que s’han instal·lat a les Terres de l’Ebre els últims anys, i que ens aporten diversitat, energia i empenta a la vida cultural (un dia en faré una llista, on hi hauria gent com Sílvia Mayans a Arnes, o Eduardo Margaretto a La Ràpita).

Paul és de Segovia. Va fer cap a L’Ampolla a passar quinze dies, i ja hi porta quatre anys. Hem coincidit gràcies a les trobades dels diLLUMs d’arts al Forn, i m’alegra perquè aquesta és una de les principals funcions dels diLLUMs, ser lloc de trobada perquè passin coses.

Paul em va comentar el seu projecte poètic que tindrà lloc el tercer dijous de cada mes al local Papua de L’Ampolla, Papua Poètica, en col·laboració amb l’associació local La Suca, amb ànim de fomentar de forma lúdica i amable la literatura a aquesta vila. La idea inicial és que l’activitat tingui la següent estructura:

Presentació inicial d’un llibre

Recital poètic a càrrec de diverses persones

Acompanyament musical

Micro obert a qui vulgui recitar

Sopar lleuger per qui vulgui continuar compartint tertúlia en bon ambient

Em va demanar suport, sobretot, per a contactar amb gent del territori que pugui vindre a recitar i presentar llibres. Després de tants anys d’establir lligams i contactes, res m´és tan fàcil.

I així va començar la iniciativa el 16 de juny, una tarda en plena onada de calor, que ens fa témer un proper i pesat estiu, però que, en aquell racó una mica elevat de L’Ampolla, a la plaça Eloi Mestre, en una terrassa amb teles bressolades pel ventet i un blau de mar que s’ensuma, va resultar deliciosa.

Quan arribo, Paul està assajant amb DazzDeva, el guitarrista que ens acompanyarà, i l’amo del local es baralla amb l’equip de so, i no para de moure’s, amb ganes que tot soni perfecte.

Jo també faig proves amb el micro, busquem estratègies perquè el vent no entorpeixi el so (que ens acaroni el vespre, però que no faci soroll), i de seguida trobo la complicitat del guitarrista, que ho fa tot amb una facilitat musical que no entendré mai (he viscut aquesta sensació amb altres músics com David Espinós, Albino Tena i Toni Just; i jo, incapaç de comprendre el llenguatge musical, quedo meravellat); ideo algun petit truc que farem després durant la lectura d’un relat, simulant el so d’un disc que s’ha ratllat a mitja cançó.

De seguida arriben amics dels diLLUMs, com Ricardo Gascón, Montse Pallarès i Domingo Ramos, gairebé omnipresents, i les altres persones que recitarem avui, a més de Paul i jo mateix: CarmeCruelles i Ernest Redó, companys de moltes aventures d’aquests tipus (només l’excusa per a coincidir, seria motiu suficient per coses així).

M’enduc l’agradable sorpresa de retrobar-me amb una companya de Magisteri, que no ens veiem des de fa.... uf, moooolts anys. Recordem una cursa en relleus a Montserrat, i trobo amb el mòbil una foto d’aquell dia que tinc desada en un núvol, on sortim tots dos, en xandall, joves i riallers; de riure, encara riem. 

Comença l’acte. Paul explica el projecte, i ens presenta els seus llibres. En parla amb estima, és clar, però ho fa breument, com si rebutgés cap protagonisme avui: Belisario, Teología del mar i Vidas en fuga.

Després recitem textos, en diverses rondes, ell mateix, Carme Cruelles, Ernest Redó, i jo, cadascú amb el seu estil personal. Paul recitarà, entre altres, un poema ambientat a París;  Carme llegirà poemes sobre un llibre de metafòriques formiguetes, i contes de La pols dels dies; Ernest mostra la seva part reivindicativa, i també la més tendra amb un conte de Continuem?, on apareixen unes garrofes teòricament dolces. Jo començo amb la joguina dels nanocontes d’amor, uns poemes de A la barana dels teus dits, i contes de diversos reculls, perquè trobo que sóc més bon poeta amb la narrativa que amb els versos.

De tant en tant passa un tren (estem a la vora de la via) que no s’atura, però ens aturem nosaltres fins que s’allunya el brogit, i recupera el seu reialme la guitarra de Dazz Deva, que acompanya les lectures amb discreció, i interpreta algunes cançons amb què se’ns posa a la butxaca.

Quan acabem, obrim l’espai de micro obert, i s’apunta l’amic dels diLLUMs LLuís Gutiérrez, metge de professió, que ens recita poemes d’una profunditat i humanitat que ens colpeix, i que ens parlen, no només de la seva professió, sinó del seu cor. I també Eva Evitzkaya, que ens explica anècdotes d’una de tantes guerres.

I enmig de totes aquestes activitats, com un follet entremaliat i rialler, Kiara fent les fotografies que podeu veureen aquest enllaç.

En resum, un ambient molt agradable i distès, en una espai que li dedica un temps a la literatura i la música, com una mena de justícia poètica.

Uns quants deixem que ens caigui la nit damunt i ens quedem a un sopar lleuger, on el més important és la tertúlia amiga, en el meu cas amb la Montse Cateura i l’Enric Franch, com a cirereta d’un pastís que penso tornar-me a menjar el 21 de juliol (recordeu, tercer dijous de mes). Diversió, emoció, amistat, beguda fresqueta... Encara voleu més?

Felicitats, i gràcies, Paul, que bo que hagis vingut.