Lectura de l'inici de la meva segona novel·la, escrita de seguida després de la primera, El nostre pitjor enemic, i acabada quan aquesta encara no havia guanyat el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.
Escriure El calaix dels vols perduts no fou una tasca tan feixuga com amb la primera novel·la (com explicava fa uns dies al blog), de manera que El nostre pitjor enemic va obrir camí per a El calaix dels vols perduts. I la sorpresa és que aconseguí ser finalista del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, l'edició en què, segons em van informar, es van rebre més originals i hi ha haver un empat final entre el jurat. Després de l'esforç titànic i els immensos dubtes que vaig patir en escriure les dues primeres novel·les, aconsegueixo dos premis. L'inici del llibre situa el protagonista, una persona plena d'indecisions i sentiment de culpa, al restaurant de menús on dina tots els dies, en solitud. Però avui descobreix algú que l'empeny endavant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada