Recital foto literari a La Ràpita, o de com ens agrada jugar als dels diLLUMs

 

Ahir, dins del marc de la 4a edició de Ràpita poètica, va tenir lloc un recital foto literari organitzat per diLLUMs d’arts al Forn, del qual en parlem al seu blog, i que diu molt de la manera de treballar dels diLLUMs, de la  importància que li donem a mesclar gèneres artístics, de buscar col·laboracions, interaccions, de jugar.

Ràpita poètica està organitzat per l’associació amiga Mar de fora, que bàsicament la formen Miquel Reverté, Eva Mascarell i Eduardo Margaretto. Eduardo ens va demanar que féssim alguna activitat per al divendres a la tarda, i Ricardo i jo de seguida ens vam posar a maquinar, segons la nostra manera de funcionar. Algun dels dos enceta una idea, i l’altre immediatament la millora, en un procés que de sovint creix en espiral a mesura que ens engresquem mútuament. No importa qui dels dos té la primera idea, moltes vegades no ho recordem, i no importa. A gran velocitat, seleccionem còmplices que encara no saben que participaran en un o altre projecte, que triem d’una llarga llista de víctimes amables i generoses amb qui ens fa goig jugar, i que no para d’augmentar. Ens repartim la feina entre els dos, sense protagonismes, amb confiança plena, entre somriures (som xiquets que es troben en ple joc).

En aquest cas, Ricardo va buscar fotògrafs de la Ràpita a qui va demanar imatges. Jo m’encarregava d’adjudicar les imatges a autors per a escriure un text. La idea era recitar-los amb les imatges projectades al darrere.

Quan ja ho teníem tot a punt, ens vam adonar amb horror que aquell dia no podíem comptar amb una peça fonamental per a nosaltres, Rafael Ricote, que,amb un tarannà que ho fa tot fàcil, ens gestiona el Departament de Fotografia i Vídeos, i s’encarrega de fer anar el nostre projector. Vam quedar amb Rafa per a anar a buscar el projector al Forn de la Canonja i ens va explicar el funcionament, en teoria fàcil del projector. Recordo que va remarcar que el projector i el portàtil havien d’estar engegats abans de connectar-los mitjançant un cable HDMI,i que així ells ja es reconeixerien mútuament (no sé si m’agrada o no confiar en la complicitat de les màquines). Solucionat un problema, en sorgia un altre; no teníem portàtil per a passar les fotos! I aquí és on demanes ajuda a un altre amic, habitual col·laborador, Jaume Llambrich, ànima, cor, cervell i braços de l’Editorial Petròpolis, que vindria a la Ràpita a l’acte previ de presentar el llibre Josep Igual i els dies, acompanyat del seu portàtil.

Tot semblava lligat un dia abans, excepte els capricis de la salut. Una forta inflamació de gola em deixa baldat i afònic. En aquestes condicions, prefereixo quedar-me a casa, confiar els meus papers, notes, i guions als amics, perquè coordinin l’acte, i seguir-lo a través dels missatges de whatsapp que em van enviant.

I avui, dissabte al matí, encara a casa, fent gàrgares, medicant-me i fent vot de silenci, per a intentar estar bé a la tarda, i poder anar a la Ràpita a la presentació mundial del poemari Hi entra de puntetes la llum, ni que sigui per a fer mímica.

Ja us ho explicaré.

Més informació del recital d’ahir, al blogdels diLLUMs.