27 de febrer 2023

sense rumb, sense timó, sense veles

 

Fa uns anys que em prenc una pastilla cada matí, a l’hora d’esmorzar, de color salmó per a més dades. El medicament estava presentat en packs de set unitats, i m’agradava encetar-lo el dilluns, veure que en quedaven quatre el dijous, i prendre’m l’última el diumenge, abans de llençar l’embolcall al contenidor per a reciclar envasos que tenim a la cuina. Això feia que la vida semblés més ordenada, cohesionada, li donava sentit. Però fa unes setmanes han canviat la presentació, i ara els packs són de vuit, i em sento desorientat, perdut, sense rumb, sense timó, sense veles..., no sé ni quina metàfora marinera fer servir.