A la cua del supermercat, ja porto a les mans les tres o quatre coses que he entrat a comprar i que necessitava. A dos metres de la caixa, em deixo caure a la trampa que paren estratègicament, i agafo una bossa de papates xips d’oferta. La dona que està davant meu a la cua s’ha girat, ha vist el meu moviment, ha llançat una mirada a la bossa que tinc entre els dits, i també n’agafa una amb un gest ràpid, com si d’un atac per sorpresa es tractés. Això de les temptacions s’encomana, o potser la dona m’ha fet servir com a justificant. La bossa de patates no estava a la meva llista de necessitats, i crec que tampoc a la seva, però de vegades, això de les necessitats és relatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada