Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta batet. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta batet. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

26 d’agost 2021

Dins del cor de Chopin, de Mònica Batet

 


Dins del cor de Chopin, de Mònica Batet

Sinopsi

Dins del cor de Chopin és fruit de la fascinació que exerceix Polònia sobre l’escriptora Mònica Batet. Des del 2007, les llibretes de l’escriptora recullen històries de tota mena relacionades amb aquest país de gent acollidora, sentimental i ferida per la Història. El lector hi trobarà el conte de l’escriptora catalana que no aconsegueix parlar per telèfon amb el seu pare, el dels nens que veuen com una nit de desembre uns tancs travessen Varsòvia, el conte del plat de més que hi ha d’haver a cada taula per Nadal, el dels japonesos que guanyen cada any el concurs de piano Frederic Chopin... L’autora s’ha endinsat en el cor de Polònia i ofereix als lectors aquest llibre que fa somriure i fa plorar.

Comentari

Mònica Batet és una de les meves autores actuals preferides. He recomanat molt les seves novel·les on, a banda d’una original trama, subratllo l’atmosfera que és capaç de crear paraula a paraula, pàgina a pàgina, i que em costa descriure. Llegiu-ne qualsevol, totes boníssimes, i envejo que gaudiu d’una primera lectura; jo a totes he repetit.

En aquest cas, es tracta d’un recull de relats, i l’atmosfera que Mònica Batet crea a la seves novel·les potser era més difícil d’aconseguir. En una novel·la, les sensacions de què tant m’agrada gaudir es van macerant lentament, s’acumulen a mesura que avança el llibre. Amb el relat breu, tot ha de ser més ràpid, no disposes de l’espai necessari, però Mònica ha estat capaç d’aconseguir-ho a través del fil conductor que travessa tots els contes, d’aquesta Polònia que imaginem (que és Polònia com podria haver estat qualsevol lloc; l’espai físic, tot i ser determinant a l’atmosfera de les seves novel·les, no necessita ser concret o definit), en una època claustrofòbica, castradora, oprimida, assetjada per les amenaces i les pors, i en què la cultura esdevé una forma de lluitar per la llibertat individual i col·lectiva.

Gràcies de nou, Mònica, per les teves atmosferes.


15 d’octubre 2019

Tardor Literària. Tarragona 2016. Intercanvi autors ebrencs i del Camp de Tarragona





Recordant un acte de 2006. Tarragona. Intercanvi entre autors ebrencs i del Camp de Tarragona, que per parelles llegim textos els uns dels altres.  Ami em toca fer parella amb Mònica Batet, i llegeixo un fragment del seu llibre L’habitació grisa, i ella del meu Postres de músic. Al cap d’un temps, la consideroa una de les meves autores preferides.
Hi vam participar Margarida Aritzeta, Francesca Aliern, Mònica Batet, Jesús M. Tibau, Jordi Cervera, Gerard Vergés, Pep Blay, Josep Igual, Àngel-Octavi Brunet i Silvestre Hernández. Gran record.
A continuació de les lectures va actuar el grup «Cançons de mandràgora» de Robert Faltus, un espectacle de poemes musicats de Gerard Vergés.

18 de juny 2019

Cites literàries


Quan un no vol tornar al lloc d'on prové, sovint és preferible desconeixe'n la causa.
Nou illes al nord, de Mònica Batet
 .
Un ganivet talla encara que no es faci servir. Només d’agafar-lo ja talla.
La natura exposada, d’Erri De Luca
 .
"A la Montse li agradava Pink Floyd! No ens en sabíem avenir! Per fi el món semblava que tenia la intenció d'ajustar la seva velocitat de rotació a la nostra vida."
Tant de bo fóssiu aquí!, de Fede Cortés
 .
Hi ha una òliba en un ametller vell que fa les ametlles amargues perquè fa massa temps que ningú no el cuida. La vida és això: anar avançant de cap a l’amargor final.
Terra aspriva, de Sebastià Bennasar
 .
Descriure la realitat em semblava una empresa inabastable, i inventar-me-la, una temeritat.
Projecte tothom, de Maiol de Gràcia

02 de juny 2019

Nou illes al Nord, de Mònica Batet



Nou illes al Nord, de Mònica Batet
Més llibres, 2019
Sinopsi
Puc explicar una història que no em pertany? De què puc parlar i què em puc estalviar? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els sis narradors d’aquesta història, que ens parla d’un passat que potser no ho és tant, d’unes illes que tot i ser properes semblen les més llunyanes del món, d’uns arbres exòtics que floreixen inexplicablement durant les nits blanques en un únic poble de l’illa de Skogen, del ferri que els seus habitants agafen els diumenges d’estiu per passar el dia al continent, de com sovint gosem opinar sobre el que desconeixem...
Però, més enllà del paisatge nòrdic lluminós, aquestes veus ens expliquen com, per un seguit de casualitats, una mestra amb una cicatriu, un viatger professional, un negociador d’arbres i un home estranger d’origen incert coincideixen sota aquests arbres i teixeixen aquesta història que és, en definitiva, una història d’amor.
«Mònica Batet és un privilegi per a la literatura catalana. La frase, amb tota la grandiloqüència que expressa, no surt a cop calent i tal com raja, sinó que és meditada...»
Sebastià Benassar, El Punt Avui
«A qui s’assembla més Batet és a ella mateixa, que en el primer llibre, L’habitació grisa, ja creava un ambient tancat i obsessiu, ple de secrets.»
Vicenç Pagès, El Periódico
«Nou illes al nord és un calidoscopi de veus, una faula d’atmosfera magnètica que ens aboca a una sincera reflexió sobre les relacions humanes.»
Anna Maria Villalonga
.
Comentari
Quart llibre que llegeixo de Mònica Batet, amb una devoció que no para de crèixer. En aquest enllaç podreu llegir els comentaris fets amb la lectura d’anteriors llibres, L’habitació grisa, No et miris el riu, Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres.
Ara, amb Nou illes al Nord, repeteixo les mateixes sensacions, la hipnòtica atmòsfera que amara les seves novel·les, que recomano apassionadament, la personal manera d’explicar-me històries a retalls, des de diversos punts de vista, regalant-me l’oportunitat d’esforçar-me per descobrir nous paisatges que potser s’inventa, o potser no, m’és igual, només vull que els personatges continuïn desvetllant-me, subtilment, les seves emocions, mentre la trama es macera lentament, girant sobre si mateixa.
Com a lector, gaudeixo cada pàgina; com a escriptor, m’inspira.


29 de novembre 2017

Marta Tena a Tens un racó dalt del món



Marta Tena és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la seva novel·la Tots els colors del vent, un llibre que ens parla del drama de la guerra i la postguerra, de secrets que pateixen les famílies i que reobren ferides molts anys després, un homenatge a la lluita dels nostres avis, al paisatge.
A la secció La llibreria recomana, ens visita Sònia Moreno, de la llibreria El Núvol de Móra la Nova, que ens parlarà de Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet,  La casa dels ratolins, de Karina Shaapman, i  Contes de bona nit per a nenes rebels, de novetats de Elena Favilli i Francesca Cavallo. També recomanarem La bellesa és una ferida d'Eka Kurniawan, i El Sude de nou revisitat, de Xavi Garcia.
A la secció Què fem a les biblios, ens visita Francis Ferré de la Biblioteca d'Ulldecona i, entre altres coses, ens parlarà de la gran diversitat de Clubs de lectura que ofereixen, sobretot, infantils.
També estrenem les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 29 de novembre i el 6 de desembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

31 de març 2017

Presentació a Tortosa del llibre Art i Lletres. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976 – 2016)


El proper 6 d'abril, a les 19 hores, a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, es presenta el llibre Art i Lletres. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976 – 2016), en commemoració del 40 aniversari del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.  El treball mostra el diàleg entre l’art i la literatura a través de les obres i els textos d’un total de 40 artistes i el mateix nombre d’escriptors vinculats a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Poemes, relats curts i reflexions en formats diversos descriuen i interpreten cadascuna de les obres que acompanyen. Tinc el goig de participar en aquest projecte amb el conte titulat “El foc”, inspirat en l’obra “Foc de tros”, de Carles Amill, un relat on vull homenatjar un món que sembla que s’acabi, materialitzat en aquestes construccions de pedra que malsobreviuen als nostres camps; una barreja de realitat i ficció, de record dels nostres pares, d’esperança amb el nostres fills. Al llibre també hi participen altres tortosins i ebrencs, com a artistes i com a escriptors. 
El catàleg de participants fa goig, i no me’n puc estar d’anomenar-los tots i totes: 
.
01. Alfonso Parra • Pere Rovira 02. Manuel Quintana Martelo • M. Lluïsa Amorós 03. Bruno Gallart • Adrià Targa 04. Francesc Vidal • Isabel Ortega Rion 05. Gelo (Juan Jesús Enriquez) • Olga Xirinacs 06. Robert Bofarull • Xavier Amorós Corbella 07. Pere Folch • Adam Manyé 08. Aureli Ruiz • Noemi Bagés 09. Enric Madorran • Andreu Subirats 10. Rufino Mesa • Andreu Carranza 11. Carles Amill • Jesús M. Tibau 12. Manel Llauradó • Rosina Ballester 13. Joaquim Chancho • Gabriel Guasch Secall 14. Joan Casals • Xavier Carreras 15. Joan Paton • Xavier Garcia 16. Jaume Rocamora • Magí Sunyer 17. Martí Royo • Fina Anglès Soronellas 18. Josep Segú • Francesc Valls Calçada 19. Joan Panisello • Josep Gironès 20. Manel Margalef • Jordi Tiñena 21. Victòria Climent • Eloi Grasset 22. Tom Carr • Joan M. Pujals 23. Leonardo Escoda • Nati Soler Alcaide 24. Josep Cerdà • Margarida Aritzeta 25. Josep Salmeron • Joan Cavallé 26. Albert Macaya • Cinta Mulet 27. Salvador Juanpere • Eugeni Perea Simón 28. Glòria Cot • Jordi Cervera 29. Antoni Alcàsser • Josep Santesmases i Ollé 30. Ester Ferrando • Mònica Batet 31. Francesc Roig Zárate • Marcel Pey 32. Béatrice Bizot • Esteve Pujals Gesalí 33. Juan Cruz Plaza • Ramon Gomis 34. Josep M. Rosselló • Òscar Palazón 35. Jordi Fornies • Conxita Jiménez 36. Núria Rion • Albert Aragonès 37. Ester Fabregat • Roser Guasch 38. Àngel Pomerol • Zoraida Burgos 39. Àlvar Calvet • Francesc Roig i Queralt 40. Enric Llevat • Isabel Olesti. . Més informació en aquest enllaç.
Us passo l'enllaç a la lectura del meu text.

13 de març 2017

Literatura km 0 a Reus, amb No és la derrota, sinó el vent



El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

12 de març 2017

A Reus, amb No és la derrota, sinó el vent. Literatura km 0



El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

07 de març 2017

A Reus, amb No és la derrota, sinó el vent



El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

24 de febrer 2017

100 trobades Club de lectura de Tortosa!




Finals de 2006. Pocs mesos després d’inaugurar-se el nou edifici de la Biblioteca de Tortosa, Irene Prades, la seva directora, em manifesta el seu desig de dinamitzar l’espai amb l’organització d’un club de lectura, i em proposa ser-ne el coordinador. El meu activisme cultural estava llavors a les beceroles. Encara no tenia blog, ni quasi sabia què eren; havia publicat un parell de reculls de contes, i la meva timidesa innata era un fre; però parlar de llibres amb gent que també se’ls estima era un caramel massa llaminer. Irene va fer una convocatòria per a una primera reunió informativa a tots els usuaris de la biblioteca. Jo vaig portar una llista amb una proposta de llibres per comentar, i en aquella primera reunió només hi va assistir una persona. Una sola persona sembla poca cosa, pot desinflar les il·lusions de qualsevol. Però no, una sola persona és suficient per continuar endavat. I va ser ella mateixa qui, sense fer cas de la meva meravellosa llista amb propostes, va suggerir que comencéssim amb un llibre meu, amb Postres de músic. I aquí estem, deu anys després, a punt de celebrar la trobada número 100, amb un grup fidelíssim d’assistents que ho han fet possible, amb noves incorporacions que sempre sumen, amb la co-coordinació de la Sílvia Panisello, sense el suport de la qual ja no em veia amb cor de seguir amb el club, amb la col·laboració de tot el personal de la Biblioteca, de la Institució de les Lletres Catalanes, d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, d’Antena Cultural de la URV Tortosa, i dels quaranta-nou escriptors i escriptores que han participat de les trobades. Moltes gràcies a tothom.
Us hi apunteu? clubdelectura@tortosa.cat
Fa patxoca veure la llista amb els llibres i els autors de les 100 trobades.

Postres de músic, de Jesús M. Tibau
La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas
Sabó moll, de Francesca Aliern
Patrimonio, de Philip Roth
Tot un caràcter, de Imma Monsó
El moliner udolaire, de Paasilina
Destins, de Joan Cid i Mulet
Benissanet, de Artur Bladé i Desumvila
T’estimo si he begut, d’Empar Moliner
El vigilant en el camp de sègol, de Sallinger
La clau Gaudí, d’Andreu Carranza i Esteban Martín
La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka
Las ratas, de Miguel Delibes
La pell freda, de Albert Sánchez Piñol
La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
El curiós incident d’un gos a mitjanit, de Mark Haddon
Faules mamíferes, de Josep Igual
L’arrel de la mandrágora, de Gerard Vergés
El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez
Frankenstein, de Mary Shelley
Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies
Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie
El verí, de Margarida Aritzeta
Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada
El fantasma de Canterville, de Òscar Wilde
Cames de seda, de Maria Mercè Roca
Sota la roda, de Herman Hesse
Incerta glòria, de Joan Sales
El silenci dels arbres, d’Eduard Márquez
Madame Bovary, de Gustave Flaubert
Abusos del ritual, de Manuel Pérez Bonfill
Purgatori, de Joan Francesc Mira
Wilt, de Tom Sharpe
Dies d’anhels, d’Emigdi Subirats i Rafel Duran
La nit de l’oracle, de Paul Auster
Recança, de Maite Forteza
Port endins, de Vicent Pellicer
Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó
Pilota de set, de Joan Pinyol
Enterra’m a Pequín, de Mercè Cuartiella
El tiempo entre costuras, de María Dueñas
Una dona incòmoda, de Montse Banegas
Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer
Arran de l’Ebre, de Cinta Arasa
El manuscrito de piedra, de Luis García Jambrina
El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig
Vida privada, de Josep Maria de Sagarra
Mitja dotzena d’ous, de Jordi Pijoan-López
L’home manuscrit, de Manuel Baixauli
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, de Jordi Sierra
Amor en minúscula, de Francesc Miralles
El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupery
Les veus del Pamano, de Jaume Cabré
Si això és un home, de Primo Levi
Llinatge, de Miquel Esteve
La princesa de Jadde, de Coia Valls
El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo
L'home de la maleta, de Ramon Solsona
Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders
Sóc una dona, saps què vol dir?, de Maite Forteza
La gatera, de Muriel Villanueva
El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau
Els peixos no tanquen els ulls, de Erri de Luca
El domador de puces, de Francesc Valls-Calçada
La meva germana viu sobre la llar de foc, d’Annabel Pitcher
Els emprenedors, d’Enric Carbó
VICTUS, d’Albert Sánchez Piñol
Maletes perdudes, de Jordi Puntí
Betúlia, de Maria Aurèlia Capmany
Seda, d’Alessandro Baricco
La caverna, de José Saramago
Macianet el ventallenc, de Manel Ollé
Balla, balla, balla, de Murakami
Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal
Collita de foc, de Carme Meix
Del bon humor tortosí, de Joan Moreira
Pedra de tartera, de Maria Barbal
No et miris el Riu, de Mònica Batet
El carrer estret, de Josep Pla
Contes per telèfon, de Gianni Rodari
La ciutat invisible, d’Emili Rosales
L'última trobada, de Sandor Marai
El projecte Rosie, de Graeme Simsion
Àguila negra, de Joan Carreras
de la mà de la meva filla, d’Albert Guiu
Camí de sirga, de Jesús Moncada
El poeta del poble, d’Andreu Carranza
El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina
Abusos del ritual, de Manuel Pérez Bonfill
El caballero de la armadura oxidada, de Robert Fisher
A peu per la Terra Alta, de Josep Maria Espinàs
La filla del curandero, d’Amy Tan
Viatge a l'esperança, d’Artur Bladé i Desumvila
Tot això ho faig perquè tinc molta por, d’Empar Moliner
Ven y dime cómo vives, d’Agatha Christie
La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig
La nevada del cucut, deBlanca Busquets
El retorn de l'hongarès, d’Anna Moner
El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare
La rebel·lió dels animals, deGeorge Orwell
L'avís de l'àngel, deJoan Callau

La filla del capità Groc, de Víctor Amela

09 de desembre 2016

40 Art i Lletres. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976 – 2016)


En commemoració del 40 aniversari del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, s’ha editat el llibre 40 Art i Lletres. Una visió literària de 40 anys de creació artística (1976 – 2016), Volum XL de la col•lecció Tamarit, coedició de la Diputació de Tarragona i Viena edicions. El treball mostra el diàleg entre l’art i la literatura a través de les obres i els textos d’un total de 40 artistes i el mateix nombre d’escriptors vinculats a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Poemes, relats curts i reflexions en formats diversos descriuen i interpreten cadascuna de les obres que acompanyen. Tinc el goig de participar en aquest projecte amb el conte titulat “El foc”, inspirat en l’obra “Foc de tros”, de Carles Amill, un relat on vull homenatjar un món que sembla que s’acabi, materialitzat en aquestes construccions de pedra que malsobreviuen als nostres camps; una barreja de realitat i ficció, de record dels nostres pares, d’esperança amb el nostres fills. 
El catàleg de participants fa goig, i no me’n puc estar d’anomenar-los tots i totes: 
.
01. Alfonso Parra • Pere Rovira 02. Manuel Quintana Martelo • M. Lluïsa Amorós 03. Bruno Gallart • Adrià Targa 04. Francesc Vidal • Isabel Ortega Rion 05. Gelo (Juan Jesús Enriquez) • Olga Xirinacs 06. Robert Bofarull • Xavier Amorós Corbella 07. Pere Folch • Adam Manyé 08. Aureli Ruiz • Noemi Bagés 09. Enric Madorran • Andreu Subirats 10. Rufino Mesa • Andreu Carranza 11. Carles Amill • Jesús M. Tibau 12. Manel Llauradó • Rosina Ballester 13. Joaquim Chancho • Gabriel Guasch Secall 14. Joan Casals • Xavier Carreras 15. Joan Paton • Xavier Garcia 16. Jaume Rocamora • Magí Sunyer 17. Martí Royo • Fina Anglès Soronellas 18. Josep Segú • Francesc Valls Calçada 19. Joan Panisello • Josep Gironès 20. Manel Margalef • Jordi Tiñena 21. Victòria Climent • Eloi Grasset 22. Tom Carr • Joan M. Pujals 23. Leonardo Escoda • Nati Soler Alcaide 24. Josep Cerdà • Margarida Aritzeta 25. Josep Salmeron • Joan Cavallé 26. Albert Macaya • Cinta Mulet 27. Salvador Juanpere • Eugeni Perea Simón 28. Glòria Cot • Jordi Cervera 29. Antoni Alcàsser • Josep Santesmases i Ollé 30. Ester Ferrando • Mònica Batet 31. Francesc Roig Zárate • Marcel Pey 32. Béatrice Bizot • Esteve Pujals Gesalí 33. Juan Cruz Plaza • Ramon Gomis 34. Josep M. Rosselló • Òscar Palazón 35. Jordi Fornies • Conxita Jiménez 36. Núria Rion • Albert Aragonès 37. Ester Fabregat • Roser Guasch 38. Àngel Pomerol • Zoraida Burgos 39. Àlvar Calvet • Francesc Roig i Queralt 40. Enric Llevat • Isabel Olesti. . Més informació en aquest enllaç.
.
Més informació en aquest enllaç.
Us deixo amb la ectura del meu text:

30 de març 2016

Mònica Batet a Tens un racó dalt del món


Mònica Batet torna al plató de Tens un racó dalt del món per parlar-nos de la seva nova i suggerent novel·la Neu, óssos blancs, i alguns homes més valents que els altres.
Amb tres novel·les, Mònica Batet s'ha convertit en una de les autores catalanes que ja he decidit seguir amb devoció.
Les seves novel·les em fan sentir, pensar, reflexionar..., són originals  i la trama, que no s'ubica mai en un espai ni en un lloc concret, esdevenen profundes i em captiven amb una atmòsfera difícil d'explicar.
En aquest cas, la novel·la esdevé en un lloc fred i fosc, i els personatges, amarats d'aquest fred, lluiten a al seva manera contra la tirania.
La imaginació com a arma per sobreviure, una reflexió sobre la forma d'educar, sobre l'amor de vegades mal interpretat, sobre la lluita per superar les nostres pors i les cotilles que ens han imposat, de vegades pel nostre bé. El valor de la paraula escrita.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Antologia de rondalles valencianes, d’Enric Valor; L’ombra del bou, de Manel Alonso i Català; El caçador de bruixes, de David Martí.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 30 de març i 6 d'abril a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

29 de novembre 2015

Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet


Neu,óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, de Mònica Batet

Editorial Meteora, 2015

Sinopsi

Una noia jove és deixada a casa de l’avi patern perquè els seus pares han de fugir per raons polítiques d’un país àrtic que pateix un fenomen climatològic anomenat la Gran Nevada. El destí dels pares fugitius és París.
Amb el temps, la noia anirà entenent aquella fugida precipitada i la vinculació del seu pare amb «No Pensem Com Vosaltres», un moviment polític i literari que alimenta la resistència al règim dictatorial i el pensament de les generacions noves.
Aquella noia jove, delerosa de viatjar a París per reunir-se amb els seus pares, descobrirà tot un seguit d’atrocitats en el seu país àrtic i tindrà un únic consol per a la seva ànima: la gesta memorable dels exploradors Roald Amundsen i Robert Falcon Scott, la valentia dels quals serà el seu refugi durant la Gran Nevada de l’opressió.
Comentari
Amb aquest tercer llibre de l’autora que llegeixo, després de L’habitació grisa i No et miris el Riu, la situo ja entre el meu dream team personal d’escriptors catalans actuals. I se’m fa difícil transcriure l’estranya emoció que em desperten els seus llibres, l’atmosfera que hi crea, la manera com m’hipnotitza des de la primera pàgina i com m’agafa de la mà sense poder predir en cap moment fins on em portarà; simplement em deixo sorprendre pel camí. Aquest llibre se situa en un país enigmàtic, que no ens desvetlla, tot i que ens podem fer una idea, com al llibre anterior, però és que el lloc on transcorre la història no és rellevant, el que importa són els personatge. Sí que importa, però, el clima, el fred, la neu, la sensació de desemparament que ens transmet la protagonista.
L’autora també aporta petites dosis de (exagerant) cert surrealisme molt subtil, perquè la història de vegades ens inquieta, ens remou. Mentre la llegia, he anat a buscar una enciclopèdia temàtica que tenia de petit on parla en un article sobre l’aventura d’Amundsen i Scottt, i ho recordava perquè també em va fascinar llavors, com em fascinen els llibres de Mònica Batet.

Aquesta novel·la ens parla també del poder de la literatura, dels llibres, de les paraules, de l’arma de doble fulla que pot ser la imaginació, de les difícils relacions personals.

01 de juliol 2014

Club de lectura de Tortosa

Fantàstic comiat de la vuitena temporada del Club de lectura de Tortosa, amb el comentari de Del bon humor tortosí, de Joan Moreria, en companyia del besnét de l'autor, que ha tingut cura de l'edició del llibre. Tornem al setembre amb una programació de luxe. 
.
Setembre: Pedra de tartera, de Maria Barbal, amb presència de l'autora.
Octubre, No et miris el Riu, de Mònica Batet, amb presència de l'autora.
Novembre, El carrer estret, de Josep Pla, amb col·laboració de la Fundació Josep Pla.
Desembre, Contes per telèfon, de Gianni Rodari
.
Més informació, a  clubdelectura@tortosa.cat.
Apunteu-vos!
.
Gràcies a la Biblioteca Marcel·lí Domingo i a tot el seu personal, a Sílvia Panisello, per fer-me fàcil la co-cordinació del Club que portem a mitges, als membres fidels del Club que són la base de la seva supervivència i que constitueixen ja quasi una gran família, i també als membres nous, que són molt benvinguts. Gràcies per la col·laboració a Òmium Cultural Terres de l'Ebre, a Antena Cultura de la URV Tortosa, a la Institució de les Lletres Catalanes i a Espais Escrits. 

28 de gener 2014

Allargant finals, a Paper de vidre

Aquest mes em plau col·laborar al número 63 de la revista Paper de vidre, en un projecte interessant i juganer, en el qual han proposat a 31 escriptors allargar el final d'obres diverses. El resultat el podeu llegir al següent enllaç.
Jo, amb tot el respecte del món i procurant no fer cap heretgia, he escollit continuar el conte Riada, de Jesús Moncada, del recull Històries de la mà esquerra.
.
La resta de participants són:
La Caputxeta Vermella, Charles Perrault, per Gràcia Pernorès; El compromís, Serguei Dovlàtov, per Anna Ballbona; La Bíblia , per Biel Barnils i Carrera; «Els set missatgers», Dino Buzzati, per Mònica Batet; El mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo , per Sebastià Bennasar; La néta del senyor Linh, Philippe Claudel, per Aleix Cabrera; «La cara de la desgracia», Juan Carlos Onetti, per Julià de Jòdar; La Bella Dorment, germans Grimm, per Carme Dolz; Les aventures del cavaller Kosmas, Joan Perucho, per Marina Espasa; «Bèlgica», Josep Carner, per Josep Maria Fonalleras; Sukkwan Island, David Vann, per Yannick Garcia; «Annabel Lee», Edgard Allan Poe, per Salvador Macip; «Gil de Biedma» de Ramon Barnils, per Guillem Miralles; El Gènesi, per Lluís Muntada; «El dinosaurio», Augusto Monterroso, per Ramon Pardina; «Els morts», James Joyce, per Josep Maria Pinto; Josafat, Prudenci Bertrana, per Miquel Pujadó; Memòries, Josep Maria de Sagarra, per Adrià Pujol Cruells; Un rei sense divertiment, Jean Giono, per Ricard Ripoll; La broma infinita, David Foster Wallace, per Marc Romera; Quadern gris, Josep Pla, per Joan Safont; La metamorfosi, Franz Kafka, per Lluc Seguí; «Un report per a una acadèmia», Franz Kafka, per Jordi Serra i Garrido; Librerías, Jorge Carrión, per Isabel Sucunza; «Un habitant de Carcosa», Ambrose Bierce, per Carles Terès; «Riuada», Jesús Moncada , per Jesús M. Tibau; El carrer de les Camèlies, Mercè Rodoreda, per Joan Todó; «Je suis né», Georges Perec, per Tina Vallès; El joc dels miralls, Andrea Camilleri, per Pau Vidal; «Un dia esplèndid pels peixos plàtans», J. D. Salinger, per Muriel Villanueva; La tardor barcelonina, Francesc Pujols, per Ester Xargay

21 de maig 2013

Mònica Batet a Tens un racó dalt del món

Mònica Batet serà la convidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món el programa literari de Canal 21, per parlar-nos del seu nou llibre, No et miris el Riu, sense dubte, una de les grans notícies literàries de l'any. També parlarem de la seva primera novel·la, L'habitació grisa, que li va valdre a l'autora el premi Just M. Casero i l'hornor de ser comparada amb Mercè Rodoreda. I també comentarem un llibre interessant, d'assaig: El lector ideal, d'editorial Petròpolis.
Altres llibres recomanats durant el programa són: El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina; Marges, de Roger Vilà; Fauna animal, de Damià Bardera; Seixanta mil paraules, de Manel Subirats Costa; i l'antologia de Poetes de l'Ebre 2012.
El programa es podrà veure el dia 22 de maig, a les 21.00 h, i en posteriors repeticions durant els 14 dies següents.

17 de març 2013

No et miris el Riu, de Mònica Batet

Enumerar els motius pels quals m'agrada llegir podria ser objecte d'una apunt massa llarg, i possiblement mai podria estar segur d'haver-los citats tots, de posar-los en l'ordre que els correspon per importància. A més, tots tenim etapes en què ens interessen més uns temes, ens motives més unes maneres. Ara mateix, m'interessen, m'estimulen, els llibres capaços de rascar al moll de l'os de les emocions, de corprendre'm de vegades tan sols amb una frase, una paraula, un gest que es deixa intuir als personatges. No et miris el Riu és un d'aquests llibres. Podeu trobar la sinopsi en aquest enllaç, perquè jo no em veig en cor d'espatllar-vos el plaer de descobrir pas a pas les emocions que ens regala el llibre, si decidiu llegir-lo. Parla, això sí, de la dificultat de la comunicació entre els éssers humans, tan a prop uns dels altres i tan llunyans alhora; de la seducció amb què ens atrau la solitud; dels llast impossible de pair quan mort una persona estimades, sobretot injustament, incomprensiblement. L'atmosfera del llibre és inquietant, amb cert ressò de conte, de vegades, subtil, màgica, tensa, terrible, hipnòtica com l'aigua que baix pel Riu, un Riu amb majúscules, com un més dels personatges, o potser com el protagonista. Us convido a llegir alguns comentaris més acurats d'aquest excel·lent llibre: Llegir en cas d'incendi, Racó per llegir, Propera parada cultura.
I també us convido a escoltar-te un fragment:

10 de març 2013

L'habitació grisa, de Mònica Batet

L'habitació grisa fou l'estrena literària de Mònica Batet, amb la qual guanyà el XXV Premi Just M. Casero. Ja vaig llegir el llibre poc després de ser publicat, amb l'excusa d'un acte que caldria repetir més sovint durant la Tardor Literària 2006 de Tarragona, on autors de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona vam intercanviar lectures dels nostres llibres (més info aquí). Ella llegí fragments de Postres de músic, jo de L'habitació grisa.
Aquella primera lectura del llibre ja em va impactar, però ara l'he rellegit en motiu que l'autora serà una de les convidades d'aquesta temporada al programa de tv de Canal 21, i em confirma que els llibres de qualitat milloren amb les relectures. La crítica de llavors va relacionar l'estil de l'autora amb un nom tan sagrat com Mercè Rodoreda, i això pot representar una responsabilitat massa gran per a una autora novell, però la seva narrativa suporta bé la pressió, sobretot els seus personatges, les tempestes interiors, la necessitat de ser compresos i estimats, de comprendre's a si mateixos i d'estimar-se també, tal com són, les renúncies obligades de la vida mal digerides algun cop, els objectes que els acompanyen que s'amaren emocionalment.
Us deixo amb un fragment:

24 de febrer 2013

No et miris el riu, de Mònica Batet

No et miris el riu, de Mònica Batet
Editorial Meteora, 2012
Sinopsi

 En una ciutat de l’Europa central banyada per un riu cabalós tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi.
Alguns membres de la comunitat, alertats pel fenomen i per la tragèdia dels ofegaments, comencen a investigar quina pot ser la causa d’aquesta anomalia psicològica que afecta unes determinades famílies de la població.
Martina, una noia que pateix un fort isolament, Vera, una jove nedadora obsessionada pel triomf, i Konrád Weszler, un professor universitari afectat pel fenomen dels ofegats a partir d’una desgràcia familiar, són els eixos narratius de No et miris el Riu, una gran novel·la de misteri que ens embolcalla amb una literatura exquisida i ens atrau amb unes incerteses que ens poden resultar tan torbadores com pròximes.