Blogs degustació

I al setè dia, va postejar:
.
Dipofiloporsiflex II: Panem et futbolenses
Diari de la meva escola: L'arbre dels bons propòsits
Ucronies: De la felicitat
Col.lecció de moments: microregals

Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies

Sergi Pàmies és un dels meus escriptors preferits (a la Tere Giné de la Plana Ràdio li fa gràcia quan dic això) i com a lector em sento molt proper a l'estil dels seus contes. Si menges una llimona sense fer ganyotes no n'ha estat una excepció, com la resta de reculls de relats, i per això el vaig proposar per al Club de Lectura de Tortosa que es reunirà demà.

Els protagonistes d'aquests relats, aproximadament tots de la mateixa edat, pateixen sovint crisis interiors, i se senten perduts amb les cartes a la mà que el destí ha repartit, sense tenitr gaire en compte les seves opinions. Quan tot just acabo de rellegir-lo, noto encara cert sentiment de resignació en els seus cors, certa acceptació de la part àcida del destí i algun renec com el que llença el soldat rus moribund. Menjar una llimona sense fer ganyotes pot fer possibles els nostres desitjos, diu l'autor, però resulta bastant improbable.

"La ficció pot arribar a ser el somnífer més efectiu", diu en un dels contes, però aquests relats ens mantindran desperts, seduïts per l'aparent normalitat de les seves històries, o per la seva real apariència de ficció.

Entrevista a Llengua nacional

Al número 65 de la revista Llengua nacional apareix en 4 pàgines l'entrevista que Agnès Toda em va fer a Reus el passat setembre, en la qual parlem de les meves dues vessants d'escriptor i bloguer.
A la foto, recolzat en un fanal de la plaça Mercadal.

Minifestival de cançons retro

Avui, per començar les vacances, tot un minifestival de cançons retro, no apte per a menors de 40 anys. Trieu la vostra preferida o la que us porti més records:


No sucederà más, de Claudia Mori.


Estoy bailando, de les Germanes Goggi.


Y te amaré, de Ana y Jhonny.



I love you baby, de Tony Ronald, un altre cantant que em transporta a la infantesa i que, no sé per quin motiu, em queia molt bé i em sabia quasi totes les seves cançons.

El riu que parla a L'hora del lector

Al programa d'ahir de L'hora del lector, del canal 33, Víctor Amela va triar entre els llibres recomanats de l'any El riu que parla, sobre el qual ja n'he parlat algunes vegades en aquest blog, i que hem escrit entre una trentena d'autors/es vinculats a les Terres de l'Ebre, seguint la iniciativa d'Aeditors i de la Llibreria Serret.

Podeu escoltar el comentari de Víctor Amela a partir del minut 49.28 del programa, que es pot veure en aquest vídeo.

2487,60 %

Segons els índexs oficials, des de que vaig nèixer fins l'actualitat, els preus han pujat un 2.487,60%.

Jo també m'he incrementat tant de valor, o estic en recessió?

Cares del món (77)

Al mig d'un lloc tan despersonalitzat com l'autopista, a la zona d'aparcaments dels cotxes, descobreixo diverses cares del món que ens observen. Aquesta bastant espantada, per cert.

Tancar els ulls i seguir

De tant en tant m'agrada regalar-vos petits pessics dels meus contes. En aquest cas li toca a un fragment del conte "tancar els ulls i seguir", inclòs a El vertigen del trapezista. Segur que tothom té algun record similar:
.

"Avui, per sort, ha de sortir a la força, a fer unes gestions personalment. Un cop és a fora i comprova el bon temps que fa, una sensació llunyana el transporta anys enrere. Quan anava al col·legi al seu poble i feia un dia així de maco, tots els xiquets i xiquetes es conxorxaven i, després de dinar, tornaven de casa carregats amb cantimplores i pilotes; llavors, començava una pressió ferotge als mestres perquè els portessin d’excursió. Sovint els mestres cedien davant la insistència dels alumnes i, poc després, s’iniciava el trajecte, en fila de dos, fins al camp de futbol. Si era tardor, era inevitable, en passar pel parc, la fressa de cent peus contra les fulles seques, aixecant pols i un soroll divertit que el posa de bon humor quan el recorda."

Felicitats petites(75)

A la feina, de tant en tant, algun company o companya em demana ajuda per resoldre dubtes amb determinats programes o sobre algun procediment concret. Solucionar aquests petits problemes no forma part de les meves funcions i, de vegades, aquest crit d'auxili m'arriba en un moment que vaig atabalat de feina, però jo ho intento de bona gana, deixant-me portar per la meva vocació docent i per un esperit de col·laboració que ens hauria d'impregnar a tots. A canvi, la meva nòmina creix en somriures que trobo pels passadissos de l'Ajuntament, i en felicitats petites.

87è joc literari

Al joc literari d'avui us deixo com a pista un fragment del llibre que cal buscar, concretament l'inici del a 9a part, però amb una petita malifeta per part meva: he posat amb interrogants l'any que apareix al text:


"Cap a últims de 1??? començà l'armament intensiu i la concentració de forces de l'Europa Occidental."


Com a pistes, us diré que l'autor és l'home de la foto superior, i que una de les paraules que formen el títol, en l'idioma original és мир.


Entre tot em sembla que pot ser fàcil.


Cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població, i obtindreu un punt per al sorteig dels premis del mes:

- Una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç.
- Un dibuix a l'estil còmic de la persona guanyadora, realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.
El termini per a participar als jocs de desembre acaba el 6 de gener. Mentre, podeu participar a la resta de jocs del mes:
85è joc literari
86è joc literari


Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

El vertigen del trapezista a La Sénia

Aquest dimecres, 17 de desembre, aniré cap a La Sénia acompanyat del meu petit trapezista, a un acte tindrà lloc a les 20.15 a la Sala Rosa de la Casas de Cultura, organitzat per L'IES La Sénia.

Aquesta serà la primera de les activitats que duré a terme dins del programa Itineraris de lectura de la Institució de les Lletres Catalanes, cosa que em fa molta il·lusió, ja que crec fermament en la conveniència i la necessitat de reduir les distàncies entre escriptors/es i alumnat.

Fragments recomanats: William Faulkner

Ricard Garcia s'afegeix a aquesta secció dels dimarts recomanant el poema A Green Bough de William Faulkner, en la seva versió original i en la seva traducció al castellà de Javier Marías. Potser algú s'atreveix a traduir-lo al català.

Envieu-me els vostres fragments recomanats de qualsevol llibre per tal de compartir-los amb tothom.

.
IF THERE BE GRIEF, THEN LET IT BE BUT RAIN,
And this but silver grief for grieving's sake,
If these green woods be dreaming here to wake
Within my heart, if I should rouse again.
But I shall sleep, for where is any death
While in these blue hills slumbrous overhead
I'm rooted like a tree? Though I be dead,
This earth that holds me fast will fin me breath
.
SI HAY DOLOR, QUE SEA SÓLO LLUVIA,
y ésta sólo dolor de plata por el dolor en sí,
si estos verdes bosques sueñan aquí para despertar
en mi corazón, si yo amaneciera otra vez.
Pero dormiré, pues ¿dónde hay muerte
mientras en estas azules y soñolientas colinas de lo alto
tenga yo como el árbol mi raíz? Aunque esté muerto,
esta tierra que se agarra a mí me encontrará el aliento.
.

Un personatge que us fascini

En una d'aquestes bateries de preguntes ràpides que et fan de vegades en una entrevista, em van demanar el nom d'un personatge que m'hagués fascinat. En podria haver dit molts, però el primer que em va venir al cap és el capità Haddock. No sé per què però des de ben petit vaig sentir una simpatia especial per aquest malparlat capità enamorat del vi i, després, fins i tot el vaig fer sortir en algun conte. Un fragment d'aquest conte apareix en un article de la revista de Tintincat, l'Associació Catalana de Tintinaires.

.
I a vosaltres, quin personatge us ha fascinat?

Desdefinicions (85)

Quatre Desdefinicions a la setmana és una dosi que no pot fer mal a ningú:
.
decoraDIU. Dispositiu intrauterí que, oblidat damunt la tauleta de nit, només serveix per fer bonic.

debutà. Començar a treballar carregant bombones de butà.

ensetat. 7 de segona mà.

estavellar. Rompre violentament una vella contra una altra (una cosa molt lletja i poc nadalenca, vaja).
.

Blogs degustació

Per no perdre el costum, una passejada de blogs més:



Vui8ena: L'escola dels somiatruites
Així ho penso
La Lluna en un cove: Frase del dia (7)
El rocar de Tiana: Rèquiem pel meu ratolí
Espai claudàtor: El perquè d'un blog

Elegia, de Philip Roth

A Elegia, Philip Roth tornar a tarctar el tema de la lluita d’un home contra la mort. En molts aspectes em recorda el seu llibre Patrimoni, el meu preferit fins ara. En un moment del llibre, el protagonista recorda quan era petit i va estar ingressat en una habitació d’hospital, juntament amb un altre nen, que es va morir. Anys després, escriu: es va despertar i va veure el seu llit voltat de metges i d’infermeres, igual com el llit d’aquell nen amb qui va compartir habitació quan tenia nou anys. Tots aquests anys ell havia pogut viure, mentre que aquell nen era mort —i ara ell era aquell nen.
El pitjor de sentir-se insuportablement sol és que has de suportar-ho.

Mahna Mahna - The Muppets

Una divertida, genial, inoblidable i tendra cançó que ens transporta a la nostra infantesa:

Les 7 diferències

Trobeu les 7 diferències? Quines?

.

Cares del món (76)

Repassant les fotos del seu viatge a Argentina, Joan Pinyol ha trobat aquesta cara del món de la fàbrica de caramels ARCOR, situada a Arroyito, a la província de Córdoba.

Canvis a Jesús

A l'ordinador tinc un arxiu de text on escric anotacions diverses, recordatoris, idees, etc. Aquest arxiu heterogeni té un nom fàcil de recordar: Jesús. El motiu és obvi.

Quan vaig a tancar l'arxiu i no he desat les modificacions que hi he fet, apareix un missatge que pregunta: "¿desea guardar los cambios efectuados en Jesús?".

.

De vegades l'ordinador et fa preguntes molt existencials.

Felicitats petites (74): quan se'n van algunes visites

Sovint, quan tens convidats, esperes la seva arribada amb il·lusió i procures tenir la casa ben arreglada i desitges demostrar les teves dots d'amfitrió.

De vegades, aquestes visites duren més del compte i, dissimuladament, mires el rellotge. Tot està desordenat i tens ganes d'estirar-te ben còmode al sofà.

Pèro en el pitjor dels casos, la visita no és benvinguda i el somriure hipòcrita que llueixes als llavis et fa sentir ridícul, i les adulacions excessives, patètic.

Per sort, sempre arriba el moment d'anar-se'n, recuperar el domini de casa teva i de sentir una d'aquestes felicitats petites.

.

NOTA: Qualsevol relació que pugueu establir entre aquest post i les visites que, per casualitat, tinguin lloc avui a Tortosa, serà conseqüència de la vostra ment perversa.