Abandonada i sola

Incomprensiblement sola, injustament trista al penjador del Casal. Tres setmanes abandonada o oblidada; no sabem què és pitjor.

Ella mai no ho faria.

Històries veïnals

Ja podeu llegir al blog de les Històries veïnals una altra narració escrita a mitges amb La lady Griselda, la Déja Vie i na Trina Milan. En aquest cas amb una Blancaneus de protagonista, sota el jou del masclisme.

Cares del món (80): La Cosa

El David Gálvez m'envia una nova cara del món que ha descobert en una casa del Pla de Sant Tirs, a l'Alt Urgell. Ell hi troba una retirada a La Cosa, dels quatre fantàstics. Hi esteu d'acord?

.

Solucions i guanyador dels jocs literaris de desembre

La persona que ha estat guanyadora del sorteig dels premis del mes és Joan Todó que s'emportarà una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç i un dibuix a l'estil còmic realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.
Les solucions dels jocs del mes de desembre són les següents:

85è joc literari: la podeu trobar detallada més avall.
86è joc literari: totes correctes, ja que era el joc creatiu de cada mes.
87è joc literari : Guerra i pau, de Lev Tolstoi
88è joc literari : es poden veure encerclades les diferències a la imatge d'aquest post.

89è joc literari : es poden veure els 17 títols amb nassos proposats als comentaris del post del joc.

Les respostes al 85è joc literari m'han sorprès i han sobrepassat les expectatives inicials. Vaig escriure un text breu utilitzant les paraules de 8 títols de llibres. Us demanava que localitzéssiu aquests 8 títols, i regalava un punt a qui en trobés més. Aquesta persona ha estat Josep Cid, amb 40 títols, i entre totes les participacions heu localitzat la increïble xifra de 77!!! Em trec el barret davant el vostre enginy i entusiasme. Seguidament us transcric els títols localitzats, començant pels 8 que em van servir de base per crear el text:

La ciutat invisible, d'Emili Rosales; Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó; La caverna, de Saramago; Sabó moll, de Francesca Aliern; El roig i el negre, d'Stendhal; La bogeria, de Narcís Oller; Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón; Cada dia, de Jesús Renau; Cada dia, d'Israel Clarà; Cel, de V. C. Andrews; Cròniques, de Bob Dylan; Cròniques, de Manuel de Pedrolo; Cròniques, de Henrik Pontoppidan; Dins del mirall, de Pep Molist; Dins meu, de Doris Lessing; Dins meu, de Shirley Maclein; D'home a dona, de J. Borràs; El Cel, de Eduardo Banquieri; El no, Folch i Camarasa; El rostre absent, de P. Solans; El rostre, d'Anton Sala; El vespre, de Montserrat Viza; Home i dona, de Rosa Maria Arquimbau; Home i dona, de Joan Guiteras; Home, de Jaume Vidal Alcover; Home, de Xavier Casp Verger; Invisible, de Katja Kamm; La caverna, de Rodolf Sirera; La caverna, de Katherine Applegate; La caverna, de Javier Fullea; La ciutat, d'Yves Got; La ciutat, d'Anna Casalis; La ciutat, d'Assumpció Cantalozella; La ciutat, de William Faulkner; La ciutat, de Herman Hesse; La ciutat, de Maria Rius; La dona, de Maria Aurèlia Capmany; La dona de negre, de Susan Hill; La dona oculta, de Sidone Gabrielle Colette; La invisible, de Stella d’Rimington; La mirada oculta, de Abelardo Sánchez León; La mirada oculta, de Charles Mc Carry; La mirada oculta, de Dean Koontz; La mirada, de Blai Bonet; La mirada, de Carlos Puerto; La Mirada, de L. Fernandez Villa; La mirada d'una dona, de Marc Levy; La passió, de Jeanette Winterson; L'absent, de Carles Camps; L'absent, de J.N.Santaeulàlia; L'absent, de Xavier Benguerel; L'absent, de Patrick Rambaud; Les mans, de Maria Àngels Ollé; Les mans, de Maria Roma; L'home dins el mirall, de Xavier Berenguel; L'home és el tot, d'Agustí Calvet; L'home invisible, de H.G.Wells; L'home invisible, de Jules Verne; L'home invisible, de Joan de Déu Prats; L'home sense rostre, Isabelle Holland; Un home, de Josep Maria Gironella; L'home, de J Rostand; Mans, de Maria Rosa Font; Mirada, d'Ada Castells; Mirall antic, d'Armand Obiols; Mirall negre, de Manel Ollé; Ningú, de Miquel Mestre; Ningú, de Toni Cabré; Res, d'Aleix Molet; Si tot és dins, Feliu Formosa; Tot d'un plegat, de Anna-Greta Winberg; Tot un home, de Tom Wolfe; Un dia més, de Mitch Albom; Un Dia, d'Alison McGhee; Un home i una dona, de Corin Tellado; Vespre, de M Viza.

Buscant

Un altre fragment d'un relat inclòs a El vertigen del trapezista. En aquest cal del conte "Buscant":


"El panorama de la cuina és més desalentador encara: armaris de bat a bat com un signe d’exclamació; cullerots, ganivets, cassoles, coladors i forquilles, farina, sucre, arròs i fideus, tot escampat i confús sobre el blanc de les rajoles; la nevera és un símbol de la disbauxa, amb iogurts, fulles d’enciam, llet i ous regalimant parets avall.
Va cap a l’habitació plena de desencís, intentant treure forces d’on pot, mentre camina de puntetes per damunt les tovalloles escampades pel passadís. El troba com sempre ajagut al llit, esgotat, exhaust, a punt de posar-se a plorar. No pel que no ha trobat, sinó perquè no recorda què buscava."

Felicitats petites (78)

La vida sempre et té preparada alguna sorpresa, tot just quan no t'ho esperes, per exemple, mentre et endreces la casa.
Fa uns dies ordenava els llibres que vaig acumulant per manca d'espai (i de disciplina) i van caure a les meves mans uns llibres que em van regalar els membres de la Fundació Àngels Planells durant la presentació del meu llibre a Blanes. L'obsequi consistia en dos lots de llibres sobre aquest pintor: un per a mi i l'altre com a premi del jocs literaris. En tornar de Blanes vaig fullejar només els llibres d'un dels dos lots, perquè els altres són iguals, evidentment. El segon dels lots romania en una lleixa sota una capa creixent de llibres fins fa un parell de setmanes, que els vaig fotografiar per a anunciar el premi d'aquest mes.

Llavors va saltar la sorpresa: tímidament amagat entre els fulls d'un llibre apareix un sobre a la meva atenció. Pel seu disseny de seguida es veu que no ésl'extracte d'un banc ni cap correu comercial. Es tracta d'una nota (acompanyada d'un punt de llibre i confeti) de la Mercè i la Dora, les integrants del Duet de contes que van llegir i interpretar algun dels meus relats durant la presentació del llibre.

Aquesta és una bona felicitat petita i un bon al.licient per a continuar endreçant lleixes.

Termini votació Juguem a Eurovisió III

Aquest divendres acaba el termini per a votar i participar al Juguem a Eurovisió III. L'endemà diré el resultat de les vostres votacions. Encara teniu temps de triar les tres preferides.

90è joc literari

Comencem l'any de jocs literaris amb el de tipus creatiu de cada mes. Segur que encara teniu molt presents les sensacions del dia de Reis d'enguany, o dels anys de la vostra infantesa. Per això us demano que aprofiteu aquests records per a escriure un text relacionat amb el dia de Reis, entre 100 i 200 paraules.

Com sempre, l'heu d'enviar a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada. A tots i a totes les blocaires us proposo que també pengeu el text als vostres blogs.

D'aquesta manera aconseguireu els primers punts per al sorteig dels premis del mes.

En aquest enllaç recullo les propostes.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Premis jocs literaris de gener

Mes nou, any nou i premis nous per als jocs literaris de gener. Aquest cop el premi serà múltiple:

- Un lot de llibres obsequi de la Fundació Àngel Planells, amb els quals es podrà gaudir de gran part de l'obra d'aquest pintor, i que em van cedir durant la meva estada a Blanes com a regal per als jocs literaris.

- Un exemplar de El riu que parla, d'Aeditors, un recull de 30 contes de diversos autors/es vinculats a les Terres de l'Ebre.

- Quatre exemplars de la revista La Lluna en un cove. Aquesta revista ha iniciat les seves activitats recentment i serà un magnífic trampolí per a la publicació de relats breus de ficció per part d'autors/es novells. Us animo a participar-hi.

Ja us podeu preparar a participar tots els dimecres de gener a partir de demà mateix. El termini acabarà el 3 de febrer.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs. Com més participeu, més probabilitats.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Fragments recomanats: La menestrala

Des de fa setmanes aquesta secció dels dimarts us vol donar l'opció de recomanar fragments de llibres. Avui, la Janet vol compartir un fragment de la novel·la de Francesca Aliern, La menestrala. Animeu-vos a proposar el vostre.

.

“Un dels dies més feliços de la Joana, encara que més criticats, fou la tarda en que va poder portar a sons fills al primer cinematògraf de Tortosa. Havien quedat en que els hi portaria lo Martí en la tartana, però a últimes hores, com quasi era ja costum, es va desorientar deixant-los en la il·lusió al cos i llàgrimes als ulls. Feia tants dies que ho esperaven, que aquella tallada pròpia de son pare els desassossegà. Foren ells mateixos els que li varen pregar al Manel que els portés a Tortosa. (...)
Així que els quatre, com una família unida i feliç, enfilaren el camí reial en direcció a Tortosa. A la sogra de la Joana no li va fer cap mena de gràcia aquella escapada, però per molt que va burxar a son fill, aquest l’engegà a dida en tots els pocs modos del món, fins que lla el deixà per impossible. A mesura que s’anaven creuant amb gent pels carrers, la Joana i el Manel sabien que estaven despertant gran expectació. (...)

-Ja tenen un bon os per rosegar aquesta nit. Suposo que no es parlarà d’altra cosa- va dir el Manel mentre arreava l’euga. Com hi ha Déu que sí!

-Mentre parlen de natros, no ho fan de ningú més. Sempre hi ha qui paga lo pato. Mira, bon profit els hi faci!

Els xiquets asseguts a sobre del banc del darrere, semblava que anaven vés a saber on, perquè movien un gran aldarull sense fixar-se en el que deien ells dos, que eren al pescant.

- Ho sento per tu, Joana.

Ella no va abaixar els ulls, que els tenia fixos en la carretera plena de clots.

- Jo no sento res, la veritat. Em rellisca tot el que poden dir. Quan tu aparegueres i jo et vaig oferir el meu cos, la meva decisió fou precisament la que em pertocava: ser jo mateixa, trencar cadenes, desafiar a qui fos per tal de viure lliurement.”

Blocaire invisible

Ha arribat l'hora de desvetllar qui m'ja tocat com a blocaire invisible, segons el sorteig que va organitzar el nostre veí de dalt. Es tracta del Robertinhos. El meu regal és triple. En primer lloc, quatre versos dedicats al seu alter ego en forma de dibuix.

Amb aparença d’infant
i un xiclet al teu gust,
infles mons de joguina
amb el bufar dels somnis.

En segon lloc, un fragment del diari del dia que va nèixer que, com pudeu veure, demostra que les coses no han canviat gaire.

I en tercer lloc una cançó d'un dels seus grups preferits.

Espero que t'agradin els regals, Robertinhos.

D'altra banda, el meu regal es pot trobar a Té la mà Maria, cosa que em fa il.lusió perquè és un dels meus blogs de referència.

Les joguines esperen

Les joguines esperen tendres l'abraçada de la il·lusió.

Desdefinicions (88)

Any nou i les desdefinicions de sempre.

enrenou. Agitació, bullici, desori que ens portarà l’any 9.
imaginar. Fer anar el magí.
amortitzar. Treure-li rendiment a l’amor.
avariat. Garrepa espatllat.

Blogs degustació

Comencem anys nous, però continuem amb vicis vells, com passejar-nos, tafaners, pels blogs degustació:

La paraula nostra: llegir, escriure, ensenyar.
Al caliu dels mots: Avui
El racó de Venus: sweet talkin woman
B&N: 202
Subjectes: plou

Mundo anillo, de Larry Niven

Després de molt de temps sense llegir cap novel·la de ciència ficció, i gràcies al premi que vaig guanyar en motiu del concurs de relats breus del blog Hesperia, he recuperat el gènere amb la lectura de Mundo anillo, de Larry Niven.

La trama es basa en el viatge que emprenen a mitges tres espècies (els Kzin, els Titerotes i els humans) per a explorar un gegantesc món artificicial en forma d'anell, i intentar desxifrar quina enormement evolucionada espècie el pot haver creat. La sorpresa serà comprovar que aquesta poderosa espècie també va arribar al declivi i a la recessió.

A nivell personal, el meu interès s'ha centrat en les relacions que s'estableixen entre els representants de les tres espècies que formen l'expedició: els Titerotes, molt evolucionats i intel·ligents però covards i extremadament prudents; els kzin, valents i excessivament agosarats, però que han perdut totes les guerres, i els humans.

En representació dels humans viatgen Luis Wu, que acaba de celebrar el seu segon centenari en perfecta forma gràcies als avenços mèdics, però que ja està una mica cansat de la vida, i la jove Teela Brown, seleccionada simplement per ser una de les persones més afortunades del món, ja que els seus avantpassats havia guanyat durant generacions el sorteig per a poder reproduir-se.

.

He de reconèixer que no coneixia el llibre, tot i que es veu que és una de les novel·les de ciència ficció amb més repercussió. En canvi, he llegit algunes crítiques que no el deixen en gaire bon concepte. Jo, ni una cosa ni l'altra, tot i que no m'ha arribat a despertar l'interès d'altres novel·les del gènere d'Asimov o Artur C. Clarke, per exemple.

Propostes al 86è joc literari

Us mostro els textos que m'han arribat en resposta al 86è joc literari que vaig proposar el dia 10 de desembre. També en podeu trobar als blogs següents: Des del meu mar, The lost art of keeping a secret, Friccions, El racó d'Skorbuto, La barda bastarda , Glorieta , Col·lecció de moments ,
De res, massa, Transparència, Des d'on neixen tots els somnis.


Animeu-vos a participar. Encara teniu temps fins el 6 de gener.
.
Compte ! Hi ha roba estesa

Temps ha, s’havia de fer malabarismes per dir les coses pel seu nom. La censura ho dominava tot: al cinema, les escenes eròtiques (una besada a la boca ja ho era), es tallaven de soca a rel. En la política, actituds contràries o passives vers el règim eren desafeccions i et podia caure el pèl. En converses de carrer, s’utilitzaven sinònims per a dir certes paraules. Per exemple, a la regla li deien “la tia Maria”, al cul, “pompis”, al pene, “tirolilo” i a les putes, ”dones de la vida”.Aquests temes es parlaven entre adults. Si apareixia una criatura, es donava el senyal d’alarma: Compte !: “hi ha roba estesa”. Hi havia mirades de complicitat, fent gala d’un suposat enginy. De fet, t’estaven dient: Tu, xiquet encara no ho pots saber això. Quan seràs gran ja t’arribarà l’hora. Ho feien tant malament, que les criatures ens havíem de pessigar les cuixes per a no posar-nos a riure. Avui, la roba estesa ha desaparegut dels balcons i del vocabulari. Si ma iaia treia el cap i sentís parlar les criatures d’avui en dia, li agafaria un cobriment de cor i es tornaria a morir.

Autor: Josep Cid

Els companys de classe li feien dentetes tot passant-li per davant dels nassos les xocolatines que es prenien cada dia abans no arribés Nadal. En Joan ho tenia assumit que, sent diabètic, no en podia tastar cap i per això s'havia fet el seu propi calendari. Arreplegava la roba d'estiu que més li agradava i, havent pensat una sèrie de colors i llargades, la disposava a l'estenedor del balcó. Cada dia, la primera peça de l'esquerra passava a l'extrem dret, feia córrer les altres peces i així el tren de colors avançava lentament davant la incredulitat dels veïns. Tres voltes exactes. No us penséssiu pas que la tasca era avorrida, al contrari. Els colors s'intensificaven quan plovia i el calçó vermell era un autèntic higròmetre: es mostrava altiu i enreveixinat quan el sol imperava o esllanguit i trist quan s'anunciava tempesta.
El dia de Nadal, en Joan va poder tastar una xocolatina ben curiosa. Dins la bústia va trobar un disc compacte embolicat amb paper de seda. Algú havia fotografiat cada dia el balcó i amb algun programa informàtic havia configurat una pel.lícula on un tren de colors circulava amunt i avall davant dels seus nassos.

Autora: Marina

Sentir els primers raigs de juny acariciant-me la pell. Sentir que el planeta deixava de girar quan tancava els ulls i inspirava l’aire fresc que enyorava la resta d’any. M’encantava tornar al poble.
Diuen que a la ciutat pots sentir-te més sol que enlloc; ningú et coneix i massa coses al voltant t’impedeixen pensar. Necessitava parar, parar i pensar després en tot allò passat els últims temps. Aclarir els sentiments que es remenaven a la meua panxa. Estava confosa, potser espantada, i després de donar-li mil voltes a l’assumpte, vaig arribar a la correcta o no solució de tornar on tot havia començat un any enrere.
Qui havia de dir que les aventures estiuenques de pel·lícula romàntica per adolescents que tant odiava em passessen a mi! Aquella noia d’idees tan clares, que es creia de pedra! L’amor platònic em cercà una nit bonica i clara; no seré tonta... o sí?
Potser hagués hagut de deixar-ho com estava. Una vegada vaig sentir que els amors platònics són per ser platònics i punt; després perden la gràcia i tota la màgia que atresoren. Ara torno al poble per descobrir si, després de tancar els ulls i respirar, tenen alguna altra finalitat.

Autora: Alba
.

Cor trencat

Un cor trencat sempre fa mal, encara que sigui de mentida.

Always On My Mind, d'Elvis Presley

Com que s'atansa el dia de Reis, la cançó d'avui estarà ionterpretada pel rei, el rei del rock: Elvis Presley i Always on my mind.

La L de la vida

En quin moment ens podem treure la L d'anar per la vida?

A quina edat?

Quin examen hem d'aprovar?

Cal fer alguna prova pràctica?

Cares del món (79)

El Rafael Yzaguirre em va enviar una cara del món que sembla ben bé un follet amagat i espantat enmig del bosc, a Santa Fe del Montseny. Una bona cara per a desitjar-vos novament un feliç any nou i agrair sincerament la col·laboració a tothom que m'envia fotos.

.

Felicitats petites(77)

Pot semblar absurd posar-se histèric cinc minuts abans de les dotze amb el raïm preparat al plat, i ridícul instal·lar-se un barret de paper lluent per desitjar bon any a tothom, però aquest ritual em fa gràcia i el trobo, en certa manera, màgic, i somio per uns instants que tot serà possible.

Enguany procuraré gaudir de totes les felicitats petites que em passin per davant i us desitjo a tots i a totes que també feu aquest esforç.

MOLT BON ANY!!!